Vaig descalç i penso imatges
cegues de les platges
que només podria veure sota el llit.
Quedarà la buidor que els nostres pronoms van omplir amb tanta feblesa.
Al final, quedaran estripats plànols del tresor, una brúixola sense nord, els viatges en delay i les cançons finites. Quedaran totes les idees dels nostres jos més genuïns, com regals de mal gust que haurem de recordar amb certa melangia.
No seré jo qui et faci seure a parlar, buidant-te de raons per viure i omplint les teves mans d'alguna-cosa-es-trenca.
No seré jo la persona, malgrat confesso haver volgut tenir un paper principal a totes les teves històries.
Els nostres pijames xops per la suor que provoquen els mateixos somnis són les platges que congelem i esdevenen records d'infantesa, com jugar-se el futur als daus o la vàlua al tres en ratlla.
Perquè tu i el meu per sempre esteu escrits al mateix full.
10 comentaris:
Ui, que curiós, t'agrada Blaumut? No m'ho hagués pensat mai...
Espera, que vaig a llegir el post.
No, això no, si us plau. Va, si jo sempre t'entenc malament, no pot ser que aquest cop estiguis explicant el que penso que estàs explicant. No fotem, eh... Ains, quin neguit que m'ha vingut ara mateix...
No, Xexu, no :) Tot segueix al seu lloc, encara que els temps deprimeixin una mica. :-**
Per cert, com és que no hauries dit mai que m'agrada Blaumut? Els he descobert fa poquet, molen! No t'agraden, a tu?
No em donis aquests ensurts, fes el favor! M'ha semblat un post molt trist... i et feia fent saltets en plena primavera. Ja sé que els temps deprimeixen, però amb algunes coses no s'hi juga! Serà que a mi tot me la sua una mica tret de l'estat... 'sentimental'? No sé com dir-ho.
Per si no ho has notat, que crec que no, el primer comentari era irònic. Cap sorpresa, a mi també m'agraden molt, el seu disc sona sovint al cotxe. Com portem el 'Vostè és aquí'?
Ahh, ja veus que estic una mica obtusa... :D Hahaha! Estan molt bé, sí! I "Vostè és aquí", buf, una joia! Tinc moltes ganes de concert. Fas bé de suar-te-la una mica tot tret l'estat sentimental :) Petó, guapo.
Un escrit bonic, i trist alhora
Que bonic saber que encara ets aquí, després de les tempestes. Encantada de llegir-te.
vaig tancar els ulls
vaig entrar dins el teu somni
somnis d’aventures
cançons plenes de lletres
platges en tresors
jocs de taula
i m’encanta
no goso trencar el silenci
contemplant el desconegut
i em despullo poc a poc
encara no tinc pressa
somnis d’infants
en la foscor de la nit
seguim en contacte...
tal vegada al mateix full
salut estimada!
Gràcies, Nosu guapa! Muacs!
EQMEVD, el bonic per a mi és saber que encara hi ha persones com tu, malgrat tot. Creure-me! Muacs!
mq, al mateix full, tal vegada al mateix somni. Muacs!
Publica un comentari a l'entrada