19 de febr. 2013


Si pudiera explicarte todos mis silencios

Cercar alguna pista entre els fragments dels llibres que subratllo i dins les cançons que sonen fins que les veus s'esgoten. Buscar la solució rere els teus capvespres rogencs que fotografio des dels cims de la ciutat grisa, en els kilòmetres que corro sense haver entès encara de què fujo. Voler trobar petjades marcades a la sorra de la platja que somio, com qui mira de trobar respostes sense saber fer les preguntes adequades. Com qui es desperta pel cant d'un ocell i ja no pot tornar a adormir-se.

5 comentaris:

Mireia Sala ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=NcRIlgeX6Tk

namaga ha dit...

Crec que necessitem la primavera, que reneixin les margarides i els colors ho il·luminin tot i et serveixin de guia :*

Sofía ha dit...

L'hivern passat, just aquesta de McEnroe va encapçalar la meva llista de cançons que sonen fins que les veus s'esgoten, la frase que cites és genial. Si hagués trobat aquest petit text en un llibre, l'hagués subratllat a llapis. No sé si com a pista, però com a poesia, segur. ;)

res ha dit...

fabricar somnis
per trobar camins marcats
a quilòmetres de tot el que m’envolta
per explicar silencis
salut estimada!

PetitaCriatura ha dit...

Mireia, <3 :*

Aish, sí, Namagueta, que ens reneixin les flors d'una vegada. :**

Sofía, buf, moltíssimes gràcies. És d'aquelles cançons per escoltar una vegada rere una altra, i tant. Acabo de subratllar el teu comentari, per bonic i animador. Moltes gràcies :*

mq i per sort sempre hi haurà un bon intèrpret com tu, que sabrà desxifrar els silencis i els somnis com ningú. Salut estimat!