4 d’oct. 2012



L'art de sincronitzar la velocitat del teu vehicle amb el ritme que et marquen les corbes de la carretera i que el trajecte flueixi sense haver de canviar de marxa. Això és Itàlia, l'indret on allò més terrenal i allò més celestial es troben en exquisida conjunció. Aire frizzante d'entre les fulles i les branques de les oliveres que ens assenyala el pas del temps.

Després d'això, els dies sense llum són la roba que s'amuntega arrugada i el malaguanyat fum d'encens que s'escapa per la finestra. De la mateixa forma que després de Murakami qualsevol llibre és dolent. Sort del teu precís moment, complert i circumdant com l'anell que duus a la mà esquerra, per a sobreviure a les fredes estacions que han de venir.

I així, poder mirar al mirall les il·lusions per a fer-les realitat.

Scanto Di Sirene by Dente on Grooveshark

12 de jul. 2012




Una dona crida, fa escarafalls i puntades de peu dirigides a algú imaginari, al xamfrà de passeig de Gràcia amb València. Va vestida amb roba vella i pollosa, i està sola.

Els conductors dels cotxes i les motos que ens deturem davant el semàfor vermell, al seu costat, la mirem. El mateix fan els turistes que travessen el carrer, astorats. La conductora d'un vehicle fins i tot baixa la finestreta per a poder sentir millor els seus crits d'esquizofrènica. L'observa, l'analitza en la seva desesperació i bogeria, i no sé ben bé què hi espera trobar.

Els motoristes, sempre tan proclius a reprendre la marxa uns segons abans no s'hagi posat en verd el semàfor, aquesta vegada ens hem quedat embadalits. Espectadors romanents a les pintures blanques del pas zebra. Res a dir ni a fer, només a observar, per, al cap i a la fi, minimitzar en anècdota.

Dins la mateixa escena, en un segon terme, el rètol vermell de la botiga Camper, insultant contrasta amb el gris ranci i endurit de la brutícia i ronya que vesteixen la senyora.

Què faries tu si no tinguessis on dormir, ni què menjar, ni sabates que posar-te.

Verd.

9 de jul. 2012

... Me voy a inventar un plan para escapar hacia adelante ...

Estacions de tren abandonades. Baixadors fantasmes que veurem passar difuminats a tota velocitat. Fotogènic rovell i grafit, vestigi solitari i silenciós, només interromput pel pas d'un tren ple de viatgers espectadors i les notes de les cançons que ens fan somiar, les notícies que ens desperten, els llibres que ens ajuden a fugir.

Parèntesi oblidat sobre travesses. Històries sostingudes entre els punts suspensius del fil musical que sona per megafonia.

Rovell i silenci - Rumor de viatgers espectadors - Rovell i silenci - Rumor de viatgers espectadors - Rovell i silenci

I el ferm propòsit que el millor viatge de la meva vida sigui al teu costat, amb les ulleres de sol posades, els desitjos senzills i, per damunt de tot, la mirada fixada sempre endavant.

13 de juny 2012



(...)
En mi cabeza hay un álbum
de fotos amarillentas
y lo voy completando con mis ojos,
con los más leves ruidos,
atrapando olores en el aire
y en cada sueño que sueño.
¿Sabes una cosa, pequeña?
La última página de mi álbum
tiene tu boca lluviosa mordiéndome un labio
(...)

Félix Francisco Casanova - Eres un buen momento para morirme.

22 de maig 2012



Se plasmaba en detalles, en sonrisas apenas esbozadas pero muy elocuentes, en maneras de mirarla. Nadie podía imaginar que a veces esa felicidad le daba miedo, Nathalie temía que pudiera llevar intrínseca la amenaza de la desgracia. A veces rectificaba cuando decía "soy feliz", era como una superstición, un recuerdo de todos esos momentos en la vida en que, al final, la suerte no le había sonreído. (*)

Es truquen per telèfon entre els despatxos que tinc a banda i banda de la meva taula. Parlen fluixet, com per a maximitzar una mica la distància i relativitzar una situació que podria resultar ridícula. Així, com que xiuxiuegen, es fa necessari trucar-se per telèfon per a poder sentir-se, però jo, des de la meva estratègica situació, puc entendre amb claredat els monòlegs de cada costat que formen un diàleg posats en comú, i que es materialitza tot just a les coordenades geogràfiques que ocupo.

Espectadora d'una escena que podria canviar-nos la vida, com oient dels acords de piano assajats cada dia a les 11h des del primer pis, l'helicòpter que habitualment, d'un temps ençà, ens sobrevola durant tot el matí, la remor de manifestants i la rentadora centrifugant del veí de dalt.

No és casual que jo pugui sentir tot això des de la meva posició, ni la por que em paralitza.

(*) Fragment de 'La delicadeza' de David Foenkinos

12 d’abr. 2012

#sívull



L'espai del llit que desocupes a les 07.35h encara conserva la teva escalfor quan engegues la dutxa. Sento com raja l'aigua mentre sona per enèsima vegada la desagradable alarma del mòbil. Mai no encerto en apagar-la quan ho vull fer i sempre l'apago quan la vull posposar, com sempre s'acaba refredant l'espai del llit que desocupes, per molt que em capfiqui en mantenir-ne la temperatura, i el cafè que et preparo, quan ja ha deixat de rajar l'aigua de la dutxa i tu ja estàs assecant-te els cabells.

Maleïda la certesa dels matins que s'esvaeixen, quan el què en realitat voldria és posposar-los, i no tinc altra opció que cercar asil en un banc de la rambla, un migdia de primavera.

22 de febr. 2012


Ens vam fer vulnerables a les ferides el mateix dia que ens vam començar a estimar.

9 de gen. 2012