24 de jul. 2010


Porque tengo la certeza
de que nunca el escenario nos trató mejor


Deixaré de buscar les teves pistes caducades en mapes que ja són terra de ningú.

Falses previsions de pluja.

Perquè el cert és. Que el temps passa molt lentament. Quan tu. No hi ets.


22 de jul. 2010

És un altre rotllo

Per cert, d'entre tanta tonteria també participo, juntament amb la Marta, a El Punt M.

És un altre rotllo de blog, però us hi convido i espero que us agradi.

20 de jul. 2010


Todas las nuevas promesas
que escriben la senda a Nunca Jamás
Les noies de la taula del costat riuen mentre s'expliquen històries de peixos de peixera que van morir per sobreingesta d'aliment. També s'expliquen la típica anècdota de l'avi que va a Les Rambles a comprar un hàmster igual al què no ha sabut cuidar mentre les nétes eren de vacances, i creua els dits per què no reparin en el canvi a la tornada. I penso en com en som tots de vulgars, al cap i a la fi, i en com es pot arribar a trobar a faltar a un gat i sentir-se alhora una mica extraterrestre per pensar-ho.

Vulgar com la meva incapacitat per escriure a la pantalla sense mirar el teclat.

M'assec a un banc de la plaça i m'adono que totes les coses importants de la meva vida han tingut a veure amb aquesta plaça. Per això ara hi visc tan a prop, al teu costat. Al barri dels pendents impossibles.