![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAe7DShRm_MS9BuN11S2-lhHNctRq05HZz6S4r5mMUV05-nuQdt6afFXSD8VqAfA2lJRLuggeUUZZjJMDoNtUxIR_Q5K3sOpF0h3ftdchxwa_cOsFBOHCXiqLHVyKiODrC4dPq_va1rJM/s400/pluja_gent.jpg)
La ciutat plou per escapar de sí mateixa i del seu dia. La ciutat que encara no ha après a anar en bicicleta ni a caminar per la seva dreta. La ciutat que fuma i atabala. La ciutat que enyoraré, plou per salvar-se de la seva realitat i del dilluns que li ha tocat viure.
A les pel·lícules, les felicitats sempre són el preludi a les desgràcies. He de trobar la manera d'explicar-li al conductor de l'autocar -sense semblar excessivament cursi- que des que et sento tan a prop que l'aigua ja no troba espais per on filtrar-se.
Que vigili.