18 d’oct. 2013


A aquella hora del dia en què tothom ja ha tornat a casa seva, se senten estridents plats repicant, les mares criden els seus fills a sopar i els pares baixen les escombraries en sabatilles d'estar per casa, a aquella hora, les botigues que encara queden obertes tanquen persiana i fan caixa al ritme d'alguna cançó. Quan les rates surten de les clavegueres i cerquen menjar als contenidors de la cantonada, al carrer es barregen l'abatiment i la solitud de qui parla a les plantes, de qui pretén aturar el trànsit en un joc de paraules entre trobar-te malament i no trobar-te. Perquè a partir d'aquella hora ja arribes tard, i els veïns del teu carrer no han deixat cap plaça d'aparcament lliure per a tu.

Dying by Maximilian Hecker on Grooveshark

8 d’abr. 2013


Vaig descalç i penso imatges 
cegues de les platges 
que només podria veure sota el llit.


Quedarà el record dels tots els verbs reflexius interpretant la llum que ens reflectíem als ulls.

Quedarà la buidor que els nostres pronoms van omplir amb tanta feblesa.

Al final, quedaran estripats plànols del tresor, una brúixola sense nord, els viatges en delay i les cançons finites. Quedaran totes les idees dels nostres jos més genuïns, com regals de mal gust que haurem de recordar amb certa melangia.

No seré jo qui et faci seure a parlar, buidant-te de raons per viure i omplint les teves mans d'alguna-cosa-es-trenca.

No seré jo la persona, malgrat confesso haver volgut tenir un paper principal a totes les teves històries.

Els nostres pijames xops per la suor que provoquen els mateixos somnis són les platges que congelem i esdevenen records d'infantesa, com jugar-se el futur als daus o la vàlua al tres en ratlla.

Perquè tu i el meu per sempre esteu escrits al mateix full.

19 de febr. 2013


Si pudiera explicarte todos mis silencios

Cercar alguna pista entre els fragments dels llibres que subratllo i dins les cançons que sonen fins que les veus s'esgoten. Buscar la solució rere els teus capvespres rogencs que fotografio des dels cims de la ciutat grisa, en els kilòmetres que corro sense haver entès encara de què fujo. Voler trobar petjades marcades a la sorra de la platja que somio, com qui mira de trobar respostes sense saber fer les preguntes adequades. Com qui es desperta pel cant d'un ocell i ja no pot tornar a adormir-se.

23 de gen. 2013


Aun el encuentro más casual está predestinado.

I jo sé que la raó de trobar-te és no deixar de voler escriure maldestres paraules cíclicament i a empentes i rodolons, com batecs de cançó vermella que revifa. Batega, batega. Tornar a voler treure la pols a la guitarra en Mi menor i estimar els verbs en primera conjugació. I viure, viure. Que els diumenges passin a ser divendres, que les hores perdin temporalitat, tenir vells records amb tu abans de conèixe't i que en aquest desordre la música la posis tu, perquè jo les cançons te les tocaré sense que puguis escoltar-me.



16 de gen. 2013



- ¿Por qué estás triste?
- Porque no soporto que esta felicidad se acabe.
- Pero estamos juntos...
- Ahora sí... Pero, ¿y mañana? ¿y pasado mañana?
- Orlando, creo que padeces una extraña melancolía. Sufres antes de tiempo.

OrlandoSally PotterVirginia Woolf (1992)