A aquella hora del dia en què tothom ja ha tornat a casa seva, se senten estridents plats repicant, les mares criden els seus fills a sopar i els pares baixen les escombraries en sabatilles d'estar per casa, a aquella hora, les botigues que encara queden obertes tanquen persiana i fan caixa al ritme d'alguna cançó. Quan les rates surten de les clavegueres i cerquen menjar als contenidors de la cantonada, al carrer es barregen l'abatiment i la solitud de qui parla a les plantes, de qui pretén aturar el trànsit en un joc de paraules entre trobar-te malament i no trobar-te. Perquè a partir d'aquella hora ja arribes tard, i els veïns del teu carrer no han deixat cap plaça d'aparcament lliure per a tu.
18 d’oct. 2013
A aquella hora del dia en què tothom ja ha tornat a casa seva, se senten estridents plats repicant, les mares criden els seus fills a sopar i els pares baixen les escombraries en sabatilles d'estar per casa, a aquella hora, les botigues que encara queden obertes tanquen persiana i fan caixa al ritme d'alguna cançó. Quan les rates surten de les clavegueres i cerquen menjar als contenidors de la cantonada, al carrer es barregen l'abatiment i la solitud de qui parla a les plantes, de qui pretén aturar el trànsit en un joc de paraules entre trobar-te malament i no trobar-te. Perquè a partir d'aquella hora ja arribes tard, i els veïns del teu carrer no han deixat cap plaça d'aparcament lliure per a tu.
8 d’abr. 2013
Vaig descalç i penso imatges
cegues de les platges
que només podria veure sota el llit.
Quedarà la buidor que els nostres pronoms van omplir amb tanta feblesa.
Al final, quedaran estripats plànols del tresor, una brúixola sense nord, els viatges en delay i les cançons finites. Quedaran totes les idees dels nostres jos més genuïns, com regals de mal gust que haurem de recordar amb certa melangia.
No seré jo qui et faci seure a parlar, buidant-te de raons per viure i omplint les teves mans d'alguna-cosa-es-trenca.
No seré jo la persona, malgrat confesso haver volgut tenir un paper principal a totes les teves històries.
Els nostres pijames xops per la suor que provoquen els mateixos somnis són les platges que congelem i esdevenen records d'infantesa, com jugar-se el futur als daus o la vàlua al tres en ratlla.
Perquè tu i el meu per sempre esteu escrits al mateix full.
19 de febr. 2013
Si pudiera explicarte todos mis silencios
23 de gen. 2013
Aun el encuentro más casual está predestinado.
16 de gen. 2013
- ¿Por qué estás triste?
- Porque no soporto que esta felicidad se acabe.
- Pero estamos juntos...
- Ahora sí... Pero, ¿y mañana? ¿y pasado mañana?
- Orlando, creo que padeces una extraña melancolía. Sufres antes de tiempo.
Orlando. Sally Potter, Virginia Woolf (1992)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)