Una dona crida, fa escarafalls i puntades de peu dirigides a algú imaginari, al xamfrà de passeig de Gràcia amb València. Va vestida amb roba vella i pollosa, i està sola.

Els conductors dels cotxes i les motos que ens deturem davant el semàfor vermell, al seu costat, la mirem. El mateix fan els turistes que travessen el carrer, astorats. La conductora d'un vehicle fins i tot baixa la finestreta per a poder sentir millor els seus crits d'esquizofrènica. L'observa, l'analitza en la seva desesperació i bogeria, i no sé ben bé què hi espera trobar.

Els motoristes, sempre tan proclius a reprendre la marxa uns segons abans no s'hagi posat en verd el semàfor, aquesta vegada ens hem quedat embadalits. Espectadors romanents a les pintures blanques del pas zebra. Res a dir ni a fer, només a observar, per, al cap i a la fi, minimitzar en anècdota.

Dins la mateixa escena, en un segon terme, el rètol vermell de la botiga Camper, insultant contrasta amb el gris ranci i endurit de la brutícia i ronya que vesteixen la senyora.

Què faries tu si no tinguessis on dormir, ni què menjar, ni sabates que posar-te.

Verd.

... Me voy a inventar un plan para escapar hacia adelante ...

Estacions de tren abandonades. Baixadors fantasmes que veurem passar difuminats a tota velocitat. Fotogènic rovell i grafit, vestigi solitari i silenciós, només interromput pel pas d'un tren ple de viatgers espectadors i les notes de les cançons que ens fan somiar, les notícies que ens desperten, els llibres que ens ajuden a fugir.

Parèntesi oblidat sobre travesses. Històries sostingudes entre els punts suspensius del fil musical que sona per megafonia.

Rovell i silenci - Rumor de viatgers espectadors - Rovell i silenci - Rumor de viatgers espectadors - Rovell i silenci

I el ferm propòsit que el millor viatge de la meva vida sigui al teu costat, amb les ulleres de sol posades, els desitjos senzills i, per damunt de tot, la mirada fixada sempre endavant.