13 d’oct. 2014


Quien siempre gana nada sabe de la vida 

L'Ismael portava una samarreta de Vespa i, un cop més, va fer ploure dins un auditori. Sempre passa el mateix: acaba la música i t'adones que vas calada fins als ossos. Duus totes les teves pertinences xopes i has de vigilar per on trepitges per tal de no relliscar. Les casualitats no existeixen i aquesta realitat és nostra.

Quan, fa uns anys, la meva psicòloga va pronosticar que un dia trobaria a faltar aquell naufragi pel qual anava a veure-la cada setmana vaig pensar que no tenia ni idea de res. No en tens ni idea. Un dia la vaig deixar plantada i no vaig contestar mai més a les seves trucades.

La Robin va morir el passat 31 d'agost i crec que puc dir que sí, que la meva psicòloga tenia raó. He enyorat els dies de complicitat felina en què la Robin, el Batman i jo ens llepàvem les ferides i aprofitàvem el raig de sol més minso. Llegíem llibres i tocàvem la guitarra, proveint la vida d'un ordre i un sentit. Res no es perd quan tanques les portes en pocs metres quadrats i ho endreces tot en un diari.

I de tot allò ara només en quedo jo. Els avuis tenen poques hores, la salut se't fa malbé llegint twitter i la vida se t'escapa de les mans mentre busques aparcament. I en tot aquest desconcert, encara no sé què dec haver fet bé perquè tu segueixis al meu costat.