... Me voy a inventar un plan para escapar hacia adelante ...
Estacions de tren abandonades. Baixadors fantasmes que veurem passar difuminats a tota velocitat. Fotogènic rovell i grafit, vestigi solitari i silenciós, només interromput pel pas d'un tren ple de viatgers espectadors i les notes de les cançons que ens fan somiar, les notícies que ens desperten, els llibres que ens ajuden a fugir.
Parèntesi oblidat sobre travesses. Històries sostingudes entre els punts suspensius del fil musical que sona per megafonia.
Parèntesi oblidat sobre travesses. Històries sostingudes entre els punts suspensius del fil musical que sona per megafonia.
Rovell i silenci - Rumor de viatgers espectadors - Rovell i silenci - Rumor de viatgers espectadors - Rovell i silenci
I el ferm propòsit que el millor viatge de la meva vida sigui al teu costat, amb les ulleres de sol posades, els desitjos senzills i, per damunt de tot, la mirada fixada sempre endavant.
3 comentaris:
De vegades més val mirar endavant i prou, perquè pel que s'ha de veure... això sí, quan saps que la tens al costat, si no no fa tanta gràcia anar en una direcció única...
Estic segura que serà el millor viatge! :)
Cert, XeXu! Sovint és la motivació de qui t'acompanya, el que ens convida a mirar endavant :-*
Gràcies, nimue bonica! Això espero! :-D :-*
Publica un comentari a l'entrada