Petita Criatura

Se plasmaba en detalles, en sonrisas apenas esbozadas pero muy elocuentes, en maneras de mirarla. Nadie podía imaginar que a veces esa felicidad le daba miedo, Nathalie temía que pudiera llevar intrínseca la amenaza de la desgracia. A veces rectificaba cuando decía "soy feliz", era como una superstición, un recuerdo de todos esos momentos en la vida en que, al final, la suerte no le había sonreído. (*)

Es truquen per telèfon entre els despatxos que tinc a banda i banda de la meva taula. Parlen fluixet, com per a maximitzar una mica la distància i relativitzar una situació que podria resultar ridícula. Així, com que xiuxiuegen, es fa necessari trucar-se per telèfon per a poder sentir-se, però jo, des de la meva estratègica situació, puc entendre amb claredat els monòlegs de cada costat que formen un diàleg posats en comú, i que es materialitza tot just a les coordenades geogràfiques que ocupo.

Espectadora d'una escena que podria canviar-nos la vida, com oient dels acords de piano assajats cada dia a les 11h des del primer pis, l'helicòpter que habitualment, d'un temps ençà, ens sobrevola durant tot el matí, la remor de manifestants i la rentadora centrifugant del veí de dalt.

No és casual que jo pugui sentir tot això des de la meva posició, ni la por que em paralitza.

(*) Fragment de 'La delicadeza' de David Foenkinos