- ¿Por qué estás triste?
- Porque no soporto que esta felicidad se acabe.
- Pero estamos juntos...
- Ahora sí... Pero, ¿y mañana? ¿y pasado mañana?
- Orlando, creo que padeces una extraña melancolía. Sufres antes de tiempo.
Orlando. Sally Potter, Virginia Woolf (1992)
3 comentaris:
Sembla que no, però és una por força comuna que no deixa gaudir del que es viu perquè estàs pensant que tard o d'hora s'acabarà. No ho podríem substituir per un 'i per què s'ha d'acabar?'?
Aquesta sensació la tinc moltes vegades. Costa lluitar contra ella, sobre tot quan has patit molt i saps que les coses bones no acostumen a ser per sempre. Però, saps què? Hi ha una per la que ja no lluito mentalment, sé que serà per sempre mentre sempre duri. Segur que tú també la tens.
Xexu, és una de les pitjors sensacions que conec i de les que més m'amarguen l'existència, de debò... Jo crec que en realitat tot és a la nostra ment. Es tractaria suposo de saber gaudir del fluir de la vida sense més... Difícil!
Bliss, tu tens la clau, doncs! :) Un mica allò de "el amor es terno mientras dura"? Crec que a mi encara em falta treballar-hi... però he millorat molt :D Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada