12 d’abr. 2010


...y de esa palabra que huele a pan y a tarde

Des de la terrassa et veig passejant el gos carrer avall. És un vespre de diumenge. Jo acabo de regar les plantes, vosaltres esquiveu el pal del senyal de prohibit aparcar, i és en aquest instant quan tinc la certesa que sou les dues ànimes més pures de la ciutat. En seran testimoni les terrasses veïnes, mons paral·lels al ritme de la vida i clandestins als ulls dels vianants. I de la mateixa forma que compartirem les barbacoes del diumenge amb la gent que habita l'àtic del número 41 i la melangia amb l'àvia que balla boleros arrossegant els peus al terrat de número 43, de la mateixa forma, en seran còmplices de la meva veritat les flors d'aquesta primavera i els brots que ens reneixen. Com ho seran la dutxa calenta, la tovallola neta i l'espelma de vainilla que encenc quan encara passeges. En seran espectadors els llençols estesos i la copa de vi blanc que et serveixo i t'espera, el forn engegat i el sol que travessa la casa de punta a punta durant els matins al teu costat. Com el verd dels arbres del parc que ens mira des del sofà, la camisa oberta i el tacte de la teva pell a les meves mans. Com aquestes parets, alienes a la voràgine. Com el teu sospir, tot el què hi trobo, i jo, que en realitat us he estat esperant tota una vida.

12 comentaris:

Nosu ha dit...

molt maco, sí senyora!

Tender Epithelium ha dit...

ànimes pures, espelmes de vainilla, copes de vi blanc...

Madieta ha dit...

Déu meu senyor, esteu les dos insoportables :D Felicitats!

Capità Tux ha dit...

I mira que són difícils d'esquivar els pals dels senyals de trànsit! Tu vas sense pensar-hi, tranquil·lament, pel mig de la vorera i, de sobte, patapam!, fan un bot i se't claven al mig!

Beseeeeeeets!

anna g. ha dit...

uau, què bonic :)

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb madieta. Esteu insoportables!!! Però me n'alegro. Y lo dicho, a veure si en un mes puc escapar-me i m'inviteu a un cafè... una ampolla de cava... bé, el que sigui. Petonets.

Sergi ha dit...

Ara entenc per què no se't veu massa per aquí. Potser si jo estigués tan bé com tu tampoc no se m'hi veuria!

Hei Jei ha dit...

definitivament, ha valgut la pena l'espera ;)

LoSyX ha dit...

Oooohhh....

Martadoes ha dit...

Ens encantes, Petita Criatura!

Noelia Mussol ha dit...

jo qué bonito!!! un abrazo grande y sigue disfrtando de todas esas cosas que te hacen sonreir desde el alma!

Anònim ha dit...

Petita... ¿sabes si el exceso de amor es motivo de baja laboral?
:-) Tu felicidad es la mía. No dejes de escribir, ni de respirar.