La gent va a la feina vestida del barça amb total impunitat, com les bicicletes van a les voreres o com les mirades indiscretes als escots.
Fa dies que em pregunto quant de temps més ha de passar per aconseguir perdonar i, sobretot, oblidar que una vegada em van robar una cançó.
Tinc por que un matí despertis i descobreixis que no sóc qui vas imaginar.
12 comentaris:
la por ens deixa fora de joc a tots. quanta certesa en aquest post i a l'entrevista.
Imposible. Será una pesadilla, entonces, descuida.
Lo de las camisetas del bar$a debería estar prohibido por cutre.
Muah fea x)
si eso pasase, tranquila, descubriría que la realidad supera la ficción ;)
bezo!
També podria ser que al despertar-te tu descobrissis que no és qui et vas imaginar... la vida és un joc de sorpreses constant i no cal amoïnar-s'hi gaire fins que hi siguis pel tros, si és que mai hi ets.
Petonets!!
I després diuen que hi ha problemes d'aparcament...
M'ha encantat el post i l'article!!!
Quin monument més gran hauríem de fer
l'oblit per a continuar vivint feliços :) (però després, de què en faríem les obsessions?)
Un beset petita C!
Continuen els senyals, eh Petita?
Mejor vivir sin miedo petita, para que adelantarse a los acontecimientos!
Muaaaaa
no tinguis por: en els seus somnis ja et veu i et sent com ets i segur ke li agrada molt més del k es podia imaginar...
M'animes el dia... estava molt preocupada per oblidar massa...
;)
wah yeah! t'has superat aquest cop petitona, quina bona capçalera
LO MEJOR: la cabecera, que como me ha hecho sonreir.
LO PEOR: venir aquí a hartarme y que haya solo un canapé de vez en cuando (acabarás como yo, publicando poquito, solo que tratándose de tí es una auténtica pena ;-) )
Publica un comentari a l'entrada