3 de juny 2009

No soy el más valiente de los que te amaron


La gent va a la feina vestida del barça amb total impunitat, com les bicicletes van a les voreres o com les mirades indiscretes als escots.

Fa dies que em pregunto quant de temps més ha de passar per aconseguir perdonar i, sobretot, oblidar que una vegada em van robar una cançó.

Tinc por que un matí despertis i descobreixis que no sóc qui vas imaginar.



12 comentaris:

carme verdoy ha dit...

la por ens deixa fora de joc a tots. quanta certesa en aquest post i a l'entrevista.

SinMe ha dit...

Imposible. Será una pesadilla, entonces, descuida.

Lo de las camisetas del bar$a debería estar prohibido por cutre.

Muah fea x)

Hei Jei ha dit...

si eso pasase, tranquila, descubriría que la realidad supera la ficción ;)

bezo!

neus ha dit...

També podria ser que al despertar-te tu descobrissis que no és qui et vas imaginar... la vida és un joc de sorpreses constant i no cal amoïnar-s'hi gaire fins que hi siguis pel tros, si és que mai hi ets.

Petonets!!

Sergi ha dit...

I després diuen que hi ha problemes d'aparcament...

octubrina ha dit...

M'ha encantat el post i l'article!!!

Quin monument més gran hauríem de fer
l'oblit per a continuar vivint feliços :) (però després, de què en faríem les obsessions?)

Un beset petita C!

Martadoes ha dit...

Continuen els senyals, eh Petita?

Mul ha dit...

Mejor vivir sin miedo petita, para que adelantarse a los acontecimientos!

Muaaaaa

Anònim ha dit...

no tinguis por: en els seus somnis ja et veu i et sent com ets i segur ke li agrada molt més del k es podia imaginar...

Mon ha dit...

M'animes el dia... estava molt preocupada per oblidar massa...

;)

namaga ha dit...

wah yeah! t'has superat aquest cop petitona, quina bona capçalera

Carmen Griss ha dit...

LO MEJOR: la cabecera, que como me ha hecho sonreir.

LO PEOR: venir aquí a hartarme y que haya solo un canapé de vez en cuando (acabarás como yo, publicando poquito, solo que tratándose de tí es una auténtica pena ;-) )