us explicaré que el seu darrer treball m'agrada fins a límits obsessius, que em passo de parada de metro mentre escolto el Bombón Mallorquín, que dosifico les pàgines del seu Quadern 2008 per a què em durin fins a finals del 2010, i que ja no puc evitar preguntar-me què mira cada arbre de la ciutat.
El desig que un dia vaig demanar a una olivera en certa forma es va complir, el problema és que no vaig encertar en la manera de formular-lo. La Sandra sempre m'ho diu això, que vigili com demano els desigs perquè poden acabar convertint-se en un malson.
Jo ja passo de cartes i espelmes i horòscops i calces vermelles. Vaig tenir una època en què, de tant que volia veure'm el futur, no em mirava ni el present. Façana que mira rellotge i no vam encertar-nos mai els esdeveniments.
Com aquesta pluja, per exemple: qualsevol diria que el sol de primavera ha estat una il·lusió.
5 comentaris:
Jo no vaig preguntar perquè no vaig entendre res de res, no em van sortir ni quatre paraules per dir. Per sorprenent que sembli, no he sentit el nou de l'Oliver, però pots pujar de peus que caurà a les meves mans ben aviat. Cal tenir-lo. Llavors ja et diré si em mata a mi també o què.
Leí una entrevista que le hicieron en noséqueperiódico el lunes.
Los deseos me caen mal, me recuerdan a un episodio de los Simpsons que venga a pedir deseos y todos les salían mal. Yo no pido nada por si acaso.
Me gusta que llueva, lo que no me gusta es mojarme los bajos. Del pantalón. Je.
Jo espero morir aviat a les seves mans ;-)
I pel què fa als desitjos, des que un cap d'any vaig demanar-ne un i just es va complir tot el contrari (com que sóc positiva tendeixo a pensar que no sóc jo la gafe si no que algú altre va desitjar el contrari que jo amb més força), que no he tornat a demanar-ne cap més.
Petons!
m'animes a escoltar-lo!
mentre no el trobo tancarè els ulls i l'inevitable desig apareixarà... sense més opcions.
En vaig sentir un avançament a l'acustic de Figueres i ara porto dues setmanes amb els auriculars i au una vegada i una altra...
Publica un comentari a l'entrada