En Félix Rodríguez de la Fuente va dir, moments abans d'estimbar-se l'avió en el que viatjava, que aquella zona d'Alaska era un bell indret on morir. Imagino el seu final com el dolor d'un part, o com la ferida de la teva mossegada als meus llavis.
El despertador del dilluns ha intensificat l'absència a l'altre costat del llit. No entenc com s'ho fa la rentadora per a omplir tot el buit que hi ha entre la meva roba.
Sense la cuirassa vaig vessar un parell llàgrimes i, amb tot, va ser fantàstic.
12 comentaris:
Plaer... dolor... però no em semblen unes llàgrimes massa amargues. O sí, no ho sé, però sembla que sigui més aviat perquè en vols més, i no sempre pot ser.
Ha plogut i l'olor que impregna l'aire gris ens fa córrer i saltar els basals plens de retalls vida, que es perdran per sempre amb l'esquitx. Tamnateix saltem. I el dia es torna agredolç.
"No entenc com s'ho fa la rentadora per a omplir tot el buit que hi ha entre la meva roba" genial
Snif snif... M'has fet plorar a llàgrima viva: en Fèlix és el meu ídol...
m'agrada el que escrius.
m'agrada.
amb llagrimes i tot..
Ensucia por dos o hazme la colada xP
Lo bueno de los vacíos es que pueden llenar. Y esto podría ser, perfectamente, un piropazo obrero, ya me entiendes.
no me nombres a Felix Rodriguez de la Fuente que lloro, en serio, es un resorte para mis lagrimales.
por lo demás, me encantó la frase de la lavadora.
muaks
Hi ha dones que diuen que han tingut un orgasme en el moment de parir....aquí ho deixo!
preciós
Tens absència i rentadores i despertadors i mossegades als llavis i dilluns maleïts que és desperten sols i llàgrimes i buits infinits a les entranyes, però també tens bells indrets on estimbar-se per tornar a néixer neta, nova.
sigues valenta, Petita.
una abraçada
No se como decirte esto sin que suene a tópico, pero esta vez te has superado a ti misma!
Me has dejado sin palabras (bueno, con pocas..)
Bsss
Gràcies pels vostres comentaris. Vosaltres sí que sou preciosos!
Publica un comentari a l'entrada