Dies de naufragis, d'apatia i manca d'esma. Finalment m'he abandonat a l'abordatge dels pirates. Tinc la sensació d'haver estat en guàrdia fins a esgotar-me, d'haver-me esforçat molt fins a no poder més. Esgotada i abatuda, si adoptem un to catastrofista.
I no sóc l'única que se sent així. Conec a altres persones que els hi ha passat el mateix aquests darrers dies. Ho atribuirem a la voluntat dels astres, la lluna, el temps, la manca de vitamines. Vés a saber.
Aquesta setmana m'he posat les ulleres de sol sota la pluja i he tret la targeta de metro per a obrir la porta de casa. No faig broma ni metàfores.
També he vist passar un camió amb un rètol que deia que el vehicle transportava menjar per a "animals de companyia", i m'ha dolgut profundament pensar en els meus gats com a animals amb una utilitat tan egoistament definida i restringida. Bàsicament m'ha dolgut pensar en els meus gats com a animals amb una utilitat.
A vegades el món em fa por, que deia la cançó.
15 comentaris:
Pos mira, espero q la semana q viene seas tu la pirata!!! ;)
Que guay la cancion...
Bssss
La foto m'encanta, és preciosa.
La targeta de metro per obrir a casa? Això no és res dona, jo ja he fet totes les combinacions possibles. Com posar la targeta de metro al caixer automàtic, o treure les claus de casa en arribar a la feina. I tantes més.
A tu et fan companyia els teus gats? És injust dir-ho. El que fan és tocar la pera tot el dia.
Jo vaig arribar a tirar una carta a un parquímetre (o intentar-ho, almenys) si et serveix de consol, i el Nano, a més de fer-me companyia, és el meu millor amic!
Petons!
Amb això de les ulleres i la tarjeta de metro m'has recordat a la meva germana. Jo per la meva banda he arribat fins a la porta de cases en les que ja no vivia.
Deixar d'estar en guardia i d'esforçar-se és bo, fins i tot, pot ser agradable, ja ho veuràs quan se't passi l'esgotament. Petons.
Jo tinc l'habilitat de guardar les coses més peculiars dins la nevera... Pensa que de vegades hi he posat arrecades, el pijama, el comandament a distància... Desprès em faig un fart de riure quan ho trobo! ;)
No puc estar concentrada tot el dia, i, quan baixo la guardia em passa que dóno l'adreça d'una ciutat on fa 4 anys que no hi visc, que poso el cd d'Antònia Font a la nevera, o que no recordi quin dia és........ Sortirà el sol aviat, ja veuràs. Petons.
Ha ha ha ha!
Que nooooooo! Que els gats no són animals de companyia: els gats TENEN persones de companyia. Almenys, això és el que ens explicava el Batman a na Robin i a mi, que estàvem molt atents a les seues explicacions, perquè ell és molt gran i sap molt.
tengo el alma en venta, si la quieres, tenla...el invierno congeló las promesas, los recuerdos, la imaginación...
potser és aquest hivern estrany que ens tortura amb canvis de temperatura inesperats. potser és el mar, potser és el fred. espero que els nous dies amb sol incorporat ens retornin les vitamines, les voluntats i l'esma que anem perdent entre núvols. espero que aviat l'abordatge dels pirates sigui per regalar-nos els tresors que han capturat navegant per mil oceans desconeguts. espero. i no penso desesperar. i sinó: a l'abordatge!!!
Yo suspiro por el abordaje de mi Piratilla ( así la solía llamar )en fín.. Animo, mucha fuerza y como dicen por aquí arriba, esperemos que los días que se alargan, el sol y la luz de una primavera que se acerca nos devuelva todo lo que este frío nos ha robado.
Yo ya no podría vivir sin mi Matilde y mi Guadalupe...
Mul, bueno, no sé si pirata, pero una semana mejor sin duda ;-) Muacs, guapa!
Xexu, tocar la pera, sí senyor! Mira quin video em van passar l'altre dia més bo: http://www.youtube.com/watch?v=FipmFMPq000
Marta, si a les màquines de cafè els hi poses cartes es probable que s'espatllin. No hauras estat tu, no??? XD Petó!
coses2, veig que aquí tots n'hem fet d'aquestes... Quin desastre XD Aviam si és cert el què dius! Petons.
Somiant, no vull ni imaginar haver-me de posar un pijama acabat de treure de la nevera, jajajajaja. Molt bo. Petonassos, maca!
Laia, això és deixar que la música dels AF ocupi tot el teu món XD Avui havia sortit el sol però ara plou... Guardarem les ulleres per un altre dia. Petonàs, guapa!
Tux, com es nota que has estat parlant amb en Batman... Espero que no hagi estat molt mala influència i que no tinguis al pobre Giorgio assegut a una punta del sofà mentre tu n'ocupes tres quartes parts. Petonets d'esquimal.
PsiQué, diuen que esperant, esperant, et poden passar vaixells de llarg. De totes formes, jo tampoc no sóc d'abordatges, així que millor no parlo.
Ojos, sabes qué? Esta mañana, a la misma hora de siempre, era más de día que de costumbre. Buena señal, a que sí? ;-) Caricias a Matilde y Guadalupe, y un ronroneo de los tres para las tres.
Boníssim! Ostres, quin vídeo! M'ha encantat, anava rient tota l'estona mentre el gat va fent coses que em sonen molt i molt, com m'ha recordat a mi aquest pobre home! Que gran el vídeo, i que cabró el gat. Una joia, gràcies per passar-me'l.
Gran, eh? XD A mi també em va encantar i vaig riure moltíssim. Està super ben fet. Les gràcies a la Marta de Sense Caletre, que va ser qui me'l va passar. Gràcies, Marta!
De res, guapa! Va ser veure'l i saber que era per a tu!
Doncs també era per mi, Marta, encara que no em coneixes. Gràcies a les dues.
Una mica de descans i trencar amb la rutina de vegades va bé per tornar a l'abordatge....
Publica un comentari a l'entrada