1 d’abr. 2008

Shhhtt...

I de la mateixa forma en què hi ha moments per a cridar des de la llotja d'un gran teatre, també hi ha moments per a no dir res.




Aquests dies ja no tinc tantes paraules com abans. Desconec si això és bo o dolent.

No t'ho creuràs, però he descobert que ja no m'agafo enlloc quan avanço els camions de l'autopista.

Potser m'estic desnaturalitzant.

14 comentaris:

Sergi ha dit...

Silenci i a escoltar.

Això dels camions a l'autopista sona a accident.

Desnaturalitzant? Això ho fan les proteïnes.

L'Aprenenta ha dit...

Curiosament aquest noi de la foto l'he vist en una altra foto en un altre bloc, potser la vau tirar al mateix moment, potser anaveu juntes amb l'altra persona que la va tirar, o simplement, es una casualitat... Acabo de descobrir-te, m'agrada el teu blog, i tires bones fotos, perquè no dir-ho...

Giorgio Grappa ha dit...

Si et quedes callat una estoneta, quasi els pots escoltar ;-) .

PetitaCriatura ha dit...

Ah, sí, xexu? Ho fan les proteïnes? Què curiós. Sona a accident, és cert, però sense por. Abans ho passava molt malament als avançaments d'autopista, i ara m'he adonat que ja no tant. Un petó.

Hola aprenenta, benvinguda i gràcies pel teu comentari. La veritat és que hi havia molta gent fent fotos quan jo feia aquestes, així que no crec que sigui estrany veure-les repetides en altres indrets. M'alegro que t'agradin.

giorgio, potser sí, aviam, shhhtt... ;-) Gràcies :-*

Babèlia ha dit...

Aquest cacharro d'instrument és la ostia! Cada cop que passo per darrera de la catedral i el noi aquest hi és, em quedo flipat... em recorda a un instrument, molt més petit, que utilitzen els monjos tibetans.

Cuida't. un petó

Giorgio Grappa ha dit...

Doncs a mi em semblava l'escut d'un cavaller medieval!

namaga ha dit...

haaa, haaaa, haaa Giorgio! a mi em sembla un ovni per viatjar cap el bon temps petitona, que la primavera ens regala molt

PetitaCriatura ha dit...

babèlia, aquest instrument és al·lucinant! Jo no l'havia vist mai i em va impressionar. Sembla difícil de tocar. Et refereixes a aquella mena de vol que s'ha de resseguir amb un pal i fa un so molt relaxant? M'agrada molt, també. Un petó, guapo.

Jajajaja, Giorgio, em penso que tu ja veus cavallers medievals a tot arreu... :-*

Namagueta! Què curiós, fa dies que penso que m'agradaria sortir volant en una nau espacial. :-*

laferaferotge ha dit...

el hang és un instrument increïble i el seu so sembla que ens transporti a un lloc llunyà en el temps, malgrat ser un instrument inventat el 2000 dins un laboratori... m'agrada el teu bloc, et visitaré més sovint.

PetitaCriatura ha dit...

Hola una fera entre tantes, benvinguda i gràcies per la informació sobre l'instrument! Amb comentaris tan enriquidors, serà un plaer que tornis a passar per aquí. A mi m'ha agradat també conéixer el teu blog. Fins aviat!

nimue ha dit...

són genials, aquests dos de la foto! ei, jo no sé si t'estaràs quedant sense paraules però continues fent unes fotos precioses...

claradriel ha dit...

Potser és una època d'anestèsia, per avançar.
Compte que les emocions de colp poden aturdir, és una manera de rebre tot el que (desgraciadament, o no) podem suportar.

El tacte de les paraules ha dit...

M'encanten les teves fotos, i encara que com tu diguis, et quedes sense paraules, jo no ho crec gens!
De vegades no fa falta tenir moltes paraules i molta retòrica, sinó simplement dir allò que vols dir d'una manera senzilla, que sovint és així com arriba més. N'hi ha que creuen que per posar metàfores i figures engirgolades fa més bo, jo crec que el que fa bo és el que fas, saber arribar amb les teves paraules. Ni més ni pus.
Una besada!

PetitaCriatura ha dit...

Nimue, moltes gràcies, maca! Sí, sí que són genials aquest parell. Jo no els coneixia i vaig al·lucinar quan els vaig veure i escoltar. Un petó enorme.

Gràcies claradriel. Espero que senzillament es tracti d'un retorn a la tranquil·litat i la calma. En realitat mai he tingut gaires paraules. Un petó.

el tacte, buf, moltíssimes gràcies. Com he dit a na Claradriel, en realitat mai he sigut d'excessives paraules. M'alegra que t'agradin les fotografies, moltes gràcies. A mi m'ha encantat el teu "ni més ni pus" :-) Una besada!