He tornat a topar-me amb un colom que em mirava, però aquest cop no era un colom malalt, ni tenia potes amputades, ni anava brut, ni s'arraulia a un portal... Un colom albirant des de les altures, amb superioritat i seguretat en sí mateix. (*)
Potser quelcom està canviant.
*Nota aclaratòria posterior: On dic colom, vull dir colom. No es tracta de cap metàfora, no hi ha ningú al meu voltant a qui li digui "colom" XD
6 comentaris:
Em costa de creure, entre les gavines i la modernitat.
Les flors del post previ són un regal de deesa, la criatureta de les coses petites.
Besets.
Crec que ja fa temps que les coses estan canviant per tu. O és que estem parlant d'ocellots?
Bon auguri ;)
Això és bona senyal. A veure quan aixeca el vol!Ptns.
Potser és perquè ahir vas parlar de la pluja, però el cas és que la foto del colom m'ha recordat aquell altre que Noé va deixar anar des de l'arca per veure si ja havien baixat les aigües del diluvi; quan el colom va tornar amb una branca d'olivera al bec, Noé es va quedar més tranquil i es va preparar per desembarcar: espere que aviat desembarques tu.
:-*
El que més m'ha agradat, la nota aclaratòria del final xD
Ens ha quedat clar: colom, colom, res més.
Publica un comentari a l'entrada