3 de març 2008

Els gats tricolors sempre són femelles


Podria dir-te quantes de les gigues del meu disc dur són teves. Les ocupes rere totes i cada una de les fotografies que emmagatzemo al meu ordinador. Dono importància a detalls insignificants, poso dates i ordeno alfabèticament.

Segurament tot seria més fàcil si no et trobés més en cap de les meves carpetes ni en cap salvapantalles. Ni tu, ni jo, ni sorra. Que les recerques del meu google obviessin els teus tags i que el meu portàtil ignorés la possibilitat de fer-te un ping o un who is. Oblidar que això et fes tanta gràcia quan t'ho deia. Que la teva IP no em provoqui ni fred ni calor.

Potser demano massa. Tot i així, l'altre dia em van preguntar la teva edat i vaig dubtar. Sorpresa. Alguns dels teus nombres s'esfumen a poc a poc i sense adonar-me'n. Això vol dir que en el fons no em calen tantes operacions matemàtiques.

N'hi haurà prou amb seguir omplint de llum i de combinacions de colors primaris la meva paleta, com els cromatismes d'aquest passat diumenge, per exemple. I és que avui he après que en un mateix monitor hi caben 16.7 milions de colors RGB.

11 comentaris:

Carmen Griss ha dit...

Massa complicat, ¿no? De vegades s'ha d'oblidar una mica per fer lloc a nous records.

XeXu ha dit...

Mica en mica tot s'oblida. Sembla impossible, però per més que estem envoltats de records i coses que ens fan fer memòria, tot s'acaba esvaint. I deixa lloc a una sèrie de sentiments diferents, que desemboquen en la indiferència. Tot s'acaba, fins i tot les coses dolentes. Se't veu tant serena que no sé ni si se t'ha de donar ànims...

octubrina ha dit...

Idò jo voldria esborrar tots els cromatismes que m'enverdeixen la visió. Quan m'hi esforç massa, es torna lila i esdevenc mosaic alterat de quatre ulls que em guien la decoloració de mi mateixa. Quan no m'hi esforç, se m'obre l'esvoranc del negre més fosc.

No sé perquè, però t'entenc tant... :)

Somiant la lluna... ha dit...

Hi ha records que val més comprimir o oblidar per tal de deixar lloc a noves experiències :)

LAIA ha dit...

Val la pena tenir emmagatzemada tanta informació que no te cap utilitat i que ocupa un espai que podries reservar a noves fotografies?en el fons et veig amb les idees clares, i a punt de fer un pas endavant.Un peto bonica!!!!

LoSyX ha dit...

Yep! M'ha agradat allò del Ping i el Whois :D
Per cert, et poso un link al meu blog, ok?
Petons wapa!

Tux ha dit...

Doncs jo també m'he quedat amb el ping i el whois! Si arribes a esmentar les manpages, hagués flipat en bicolor pingüinil :-D .

PetitaCriatura ha dit...

Carmen, doncs sí. És una putada però sinó corres el risc parar boig, i no val la pena :-) Un petonàs, guapa.

Xexu, avui parlava amb una amiga de la indiferència. És trist, però desitjo arribar a aquest punt. Els ànims sempre ajuden, i els vostres comentaris també :-) Un petó.

Octubrina-idò ;-) T'entenc. Jo a vegades penso que m'estic transformant en una simple espectadora de la vida. Que ni fu ni fa, vaja, perquè facis o no facis -t'hi esforcis o no- mai acabes de trobar la calma. Tot i així, no perdo la fe en el temps i en topar-me amb algun que altre color nou que em sorprén. Llavors és quan l'has de guardar a la teva paleta com si fós un tresor. Un petó :-)

Somiant, molt bo això de comprimir!! És una possibilitat que no havia contemplat. I és pot enzipar una persona? XD Un petó.

Laia, m'has donat una idea molt útil, en sèrio. No vull esborrar totes les fotos que tinc a l'ordinador, però emmagatzemar-les en un disc dur d'aquells externs i passar una mica d'elles... Moltes gràcies pels teus ànims, com sempre :-) Un petonàs.

Losyx, bonitaaaa. És que les informàtiques teniu un sentit de l'humor una mica estrany... A ella li feia molta gràcia que li parlés de fer pings i pongs. Un petonet i gràcies per l'enllaç!

Senyor Tux, sóc una analfabeta informàtica i parlo d'oida, eh? Sempre m'han fet molta gràcia els noms aquests que teniu. Jo crec que vos, els pingüins, sou tricolors, com les gatetes!! Teniu blanc, negre, i groc/taronja al bec i les potetes! Un petonet!

claradriel ha dit...

I cert!


Jo en vaig tindre una... Titi... (Nefer), tota una faraona ella, quina bellesa.


I quina enyorança, tanta, que no en vull parlar. No crec q haja habut altra com ella.

Tux ha dit...

És veritat! Les potetes i el piquet! Hi hi hi hi!

M'havia fet molta gràcia perquè a mi m'agrada molt fer ping: anar a molestar un ordinador molt gros i molt important a l'altra punta del món per demanar-li... un bit! Hi hi hi hi! És com anar a veure el director més encorbatat i més seriós del banc més gros del món per demanar-li que et done un cèntim! Hi hi hi hi!

PetitaCriatura ha dit...

Claradriel, jo vaig tenir una gateta tricolor d'acollida durant uns mesos, però l'experiència no va ser gaire positiva, era una gata maligne!

Quan et surt un gat bo i especial, es crea una complicitat que només l'entenen l'amo i l'animal. En aquest sentit et comprenc, a mi em passa amb el Nino.

Tux tricolor!!! Després de la teva explicació, entenc molt millor en què consisteix fer un ping!! Hehehe. Un petonet!