24 de jul. 2008

(Geo)grafia


Sóc tan fàcilment impressionable que l'autocar s'enlaira cada dia al mateix punt, i el sol es pon per coincidir amb el moment de l'aterratge. Les postes de sol de color malva existeixen, jo en dono fe, i el millor lloc per a veure-les és a les finestres de la banda esquerra.

Llavors també veig que no va ser tan greu creuar La Bisbal de l'Empordà ni encerclar les seves rotondes com melics, o travessar el trosset de Vallès Occidental pel què abans passava de puntetes.

Les distàncies es poden mesurar en passes, metres, píxels, polzades i batecs. En realitat els plànols no es descarreguen al GPS perquè les geografies tenen tants matisos que no hi caben en una sola pantalla. El mateix passa amb els racons de la ciutat que esdevenen quelcom més que indrets.

Crec que mai m'havia separat un parc natural d'algú. Sí que ho havien fet portals, carrers, vies de tren, autopistes, mars i oceans; però parcs naturals, mai.

Què divertits són els mapes del google. Pots mirar el món a vista de satèl·lit, buscar distàncies entre el punt a i el punt b, o cercar coses com "bar de tapas en Barcelona".

No és fascinant?

22 de jul. 2008

I pensament número cinc


Escriure cinc pensaments seguits no ha estat fàcil: tots som una mica com en Homer Simpson.

21 de jul. 2008

Pensament número quatre


L'estiu és la millor època de l'any per posar a punt les calderes.

20 de jul. 2008

Pensament número tres


Quan el dia a dia transcorre entre autocars de línia, veus la vida passar des d'uns metres sobre terra.

19 de jul. 2008

Pensament número dos


Mentre senti la música, voldrà dir que encara compto amb el reproductor.

18 de jul. 2008

Pensament número u


Amb un silenci a l'altra banda n'hi ha prou per a sentir-se acompanyada.

15 de jul. 2008


Les paraules també posen les coses al lloc que els hi pertoca.

Uns quants post-it més, i deixaré de mirar les matrícules dels cotxes per passar a aparcar-los tots en harmoniós ordre. I als prestatges de casa, tornaré a disposar els discs en ordre alfabètic: cada cançó al seu lloc corresponent. I a la nevera, els iogurts agrupats per sabors, com les ampolles de Lambrusco als supermercats o com les fotografies al dia que van ser fetes.

Uns quants post-it més, i fins i tot em podria permetre jugar a fer ziga-zagues, filigranes i sanefes.

13 de jul. 2008


Estic posant nom a les coses, que és com aprendre a mirar.

Un cop designat, allò intangible resulta tan palpable que podria ser modificat amb un simple gest, allò fosc recupera la claredat, allò complicat es torna senzill i allò pesat esdevé lleuger.

Quan les paraules són bastons i baranes, visca els post-it i les ganes de llegir.

7 de jul. 2008

I el cel











A partir d'ara sóc fan dels Castellers de Vilafranca.

3 de jul. 2008

I punt


La nit és plena de recorreguts alternatius degudament senyalitzats que conflueixen alternativament en punts dispars. La nit que em vinguis a buscar, fes-ho en aquell punt en què les cançons estan a punt de verbalitzar-se però que encara no, perquè anomenar-les seria posar a prova tots els vells maleficis.

Maleficis d'escoltar bandes sonores sense haver vist la pel·lícula. Maleficis de mossegar la galeta i anar regalimant el gelat. Maleficis de canviar el rètol d'Obrim dissabtes al matí pel de Tanquem dissabtes a la tarda. De voler esbrinar en una sola nit què amagues a les teves capses de colors.

I resulta que torno a estrènyer el primer que tinc a mà quan avanço els camions de l'autopista. Resulta que estic viva.

Només per això, pèrfids maleficis, el premi no us l'emportareu vosaltres.