Les màquines llevaneu arrosseguen el glaç de les carreteres i deixen practicables les pistes.
És llavors quan el dia a dia pot adquirir molts sentits, fins i tot el poètic, i ens fem professionals de la recerca.
A la meva feina busquem un tresor.
25 de març 2008
Llevaneu
Les màquines llevaneu arrosseguen el glaç de les carreteres i deixen practicables les pistes.
És llavors quan el dia a dia pot adquirir molts sentits, fins i tot el poètic, i ens fem professionals de la recerca.
A la meva feina busquem un tresor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
24 comentaris:
Un tresor? jo sóc dolentísima buscant coses!
Bona nit :)
Dónam'm una mica més de temps i ho endivinaré! ;-)
clémentine, segur que no ets tan dolenta com jo! Però és diverit intentar-ho. Bona nit, guapa :-)
octubrine witch, no ho dubto. No et pensis, però, que tindràs gaires pistes més :-p
Se suposa que jo sóc un professional de la recerca (científica), però no he entès res de res. Ara, la cançó m'encanta.
.. per la gent de tarragona ..una pista complementària please.. que aquí no en sabem res de neu, ni de màquinesllevaneustrobadoresdetresors. elena
ja saps que el tresor està sota la X...
xexu, llavors en certa forma tu també ets un cercador de tresors! La cançó, una de les meves prefes de The Police :-) Un petó.
elena de Tarragona, em penso que les pistes s'acaben aquí. Val a dir que la pista és molt dolenta i molt difícil de fer-la servir per alguna cosa, a no ser que siguis una mica bruixa, que haberlas haylas! Un petó.
nimue, evidentment, sota la gran X! O també sota la gran V doble... "en un parque público de Santa Rosita". Petonet, guapa :-*
Un tresor?
Jo també en vull un, de tresor...
Una besada!
Diuen que qui busca acaba trobant. Jo també en vull un. :-) Una besada!
em sembla que vull canviar de feina... aquí no trobem tresors
:(
Has trobat la peça que busco jo? Es deu ensumar que la busco i per això s'amaga i em costa tant trobar. A mi m'agrada estirar del fil............. Un petó.
marta, en realitat aquí tampoc, però és per jugar una mica.
laia, la teva peça com és? Llavors és per tu que s'amaga tant? Ja et val, i nosaltres vinga a buscar, vinga a buscar! Aquí ens agrada remoure cel i terra. Qui la trobarà abans? Petó!
Jo ja sé en què treballa la Petita Criatura! És pirataaaaaa! I en lloc de dur un lloro al muscle, du un gat negre molt elegant :> . Pirataaaaa! I per això va buscant tresors!
:) el fet de buscar-lo ja és divertit.
Tux! T'has canviat ja el pijama o encara el dus posat? :-p M'agrada molt la idea de ser pirata amb un gat negre a les espatlles! Però no vull tenir un garfi per mà, eh? No podria pitjar el botó per fer fotografies, ni podria acariciar els caparrons dels gatets i dels pingüinets! :-***
I tant, namagueta, acostuma a passar en moltes coses: sovint importa més el camí que no pas arribar a destí. :-***
Òndima petita criatura...
amb tantes visites al teu blog algú ha trepìtjat la fotografia d'aquest post i l'ha arrugada!... mal aguanyada, tan xula que és
:P
Hola Gemma!! :-***
Que noooo... és l'aigüeta de la neu que es desfà i del glaç descongelat que no s'ha emportat la màquina llevaneus. En aquest post es veu tot així com aigualit :-p
Si la vols veure millor, hauràs de bufar fins que es sequi.
Records, guapa.
Que no és un pijamaaaaa!
Que és un esmòquiiiiiiing! Que jo sempre vaig d'esmòquing, com el Jaume Boooooond! Un martini amb vodka, sisplau; remenat, no sacsejat!
:-P
Diuen els qui en saben d’aquestes coses que, sovint, té més valor la recerca que la troballa...
La ciutat té un aire especial.
Hi ha moltes coses per cercar, i a mi m'abelleix un dia de neu vora el foc.
Hauré d'esperar.
Jajajaja, Tux, no facis massa de Jaume Bond, a veure si amb tant de martini i de vodka acabaràs assemblant més aviat un "pato mareao" que no pas un pingüinet petitet i dolç. :-p
josepmanel, totalment d'acord, i tant. La virtut és ser-ne conscient mentre busques, per disfrutar-ho encara més intensament.
claradriel, quina casualitat, fa poc em van parlar del verb abellir.
Segur que hi ha temps per a tot. L'important és fer el que t'abelleixi ;-)
Ser professionals de la recerca és una bona manera d'entendre la vida,
Quina sort buscar un tresor... ;)
Jesús, tan de bo la vida es deixés entendre sempre així ;-)
somiant, segur que hi ha algún tresor amagat prop teu. I encara que no hi sigui, buscar-lo ja té la seva gràcia ;-)
Publica un comentari a l'entrada