29 de març 2008

Mira (II)

Avui la Bruna i jo hem anat de passeig.






I ha sortit el sol.

9 comentaris:

Clémentine ha dit...

mmm sol... jo m'he llevat tan tard que ja no quedava sol per a mi!

de petita tenia un gossa que es deia Bruna :) i quan tenia por es ficava al cubell de la roba bruta, però aquesta ja és una altre història :P

bitxo ha dit...

Encara que no hagués sortit el sol, es podria olorar només mirant les teves fotos. Fan olor a sol de primavera :)

XeXu ha dit...

I del passeig n'has tret profit. Molt bones fotos, m'encanta la de la gossa d'esquena, en blanc i negre.

Boira ha dit...

Ooooh! Unes fotos genials!! Que maca la Bruna! M'encanta sortir a passejar amb les meves gosses.

Somiant la lluna... ha dit...

Nomès per les fotos i la cara de contenta de la Bruna ja deu haver valgut la pena el passeig; però si a més a més a sortit el sol... :)

claradriel ha dit...

M'ensenyes a mirar.
M'ensenyes?
...


Els desitjos per a mi són fàcils, alguns, uns quants, però d'atres s'escapen, i és que voler sense esperances i haver d'anhelar sense ganes...

namaga ha dit...

M'encanta el teu post, petitona i les teves mirades són com petonets d'antònies

PetitaCriatura ha dit...

clémentine, m'has recordat una vegada que un home es va enfadar amb el meu pare perquè la seva filla també es deia Bruna i no entenia com li havia posat un nom de persona a una gossa XD Jo no crec que sigui un nom tan estrany per a un gos, no?! Tinc curiositat per aquesta altra història del cubell de la roba bruta :-) Avui plou. Beset.

bitxo, m'alegro que t'agradin :-) Aquesta és una primavera que sembla que no acabi d'arribar! Un petó, guapa.

xexu, a mi també m'agrada especialment la del clatell, i em fan molta gràcia les orelletes caigudes XD Petó.

boira, jo tinc la sort de poder gaudir dels privilegis de tenir un gos sense haver de patir les responsabilitats. És genial sortir a la natura a passejar un gos un matí de dissabte :-) Petons.

somiant, és cert, fa cara de contenta!! Quan anem al bosc se li fan unes arruguetes a les comisures dels llavis que sembla que rigui :-) Petó!

claradriel, el millor de les fotografies és com les mira l'espectador. Els desitjos... és un tema difícil, sobretot quan són impossibles, però potser pots fer com amb les fotos: mirar-los de maneres molt diferents fins que trobis que tenen millor aspecte ;-) Petonet.

namagueta, wa yeah!! :-p A mi m'agrada molt que t'agradin. I m'encanten els petonets d'antònia! :-***

Marta ha dit...

el SOL va sortir per a vosaltres!
... es un tipo listo!