clémentine, m'has recordat una vegada que un home es va enfadar amb el meu pare perquè la seva filla també es deia Bruna i no entenia com li havia posat un nom de persona a una gossa XD Jo no crec que sigui un nom tan estrany per a un gos, no?! Tinc curiositat per aquesta altra història del cubell de la roba bruta :-) Avui plou. Beset.
bitxo, m'alegro que t'agradin :-) Aquesta és una primavera que sembla que no acabi d'arribar! Un petó, guapa.
xexu, a mi també m'agrada especialment la del clatell, i em fan molta gràcia les orelletes caigudes XD Petó.
boira, jo tinc la sort de poder gaudir dels privilegis de tenir un gos sense haver de patir les responsabilitats. És genial sortir a la natura a passejar un gos un matí de dissabte :-) Petons.
somiant, és cert, fa cara de contenta!! Quan anem al bosc se li fan unes arruguetes a les comisures dels llavis que sembla que rigui :-) Petó!
claradriel, el millor de les fotografies és com les mira l'espectador. Els desitjos... és un tema difícil, sobretot quan són impossibles, però potser pots fer com amb les fotos: mirar-los de maneres molt diferents fins que trobis que tenen millor aspecte ;-) Petonet.
namagueta, wa yeah!! :-p A mi m'agrada molt que t'agradin. I m'encanten els petonets d'antònia! :-***
9 comentaris:
mmm sol... jo m'he llevat tan tard que ja no quedava sol per a mi!
de petita tenia un gossa que es deia Bruna :) i quan tenia por es ficava al cubell de la roba bruta, però aquesta ja és una altre història :P
Encara que no hagués sortit el sol, es podria olorar només mirant les teves fotos. Fan olor a sol de primavera :)
I del passeig n'has tret profit. Molt bones fotos, m'encanta la de la gossa d'esquena, en blanc i negre.
Ooooh! Unes fotos genials!! Que maca la Bruna! M'encanta sortir a passejar amb les meves gosses.
Nomès per les fotos i la cara de contenta de la Bruna ja deu haver valgut la pena el passeig; però si a més a més a sortit el sol... :)
M'ensenyes a mirar.
M'ensenyes?
...
Els desitjos per a mi són fàcils, alguns, uns quants, però d'atres s'escapen, i és que voler sense esperances i haver d'anhelar sense ganes...
M'encanta el teu post, petitona i les teves mirades són com petonets d'antònies
clémentine, m'has recordat una vegada que un home es va enfadar amb el meu pare perquè la seva filla també es deia Bruna i no entenia com li havia posat un nom de persona a una gossa XD Jo no crec que sigui un nom tan estrany per a un gos, no?! Tinc curiositat per aquesta altra història del cubell de la roba bruta :-) Avui plou. Beset.
bitxo, m'alegro que t'agradin :-) Aquesta és una primavera que sembla que no acabi d'arribar! Un petó, guapa.
xexu, a mi també m'agrada especialment la del clatell, i em fan molta gràcia les orelletes caigudes XD Petó.
boira, jo tinc la sort de poder gaudir dels privilegis de tenir un gos sense haver de patir les responsabilitats. És genial sortir a la natura a passejar un gos un matí de dissabte :-) Petons.
somiant, és cert, fa cara de contenta!! Quan anem al bosc se li fan unes arruguetes a les comisures dels llavis que sembla que rigui :-) Petó!
claradriel, el millor de les fotografies és com les mira l'espectador. Els desitjos... és un tema difícil, sobretot quan són impossibles, però potser pots fer com amb les fotos: mirar-los de maneres molt diferents fins que trobis que tenen millor aspecte ;-) Petonet.
namagueta, wa yeah!! :-p A mi m'agrada molt que t'agradin. I m'encanten els petonets d'antònia! :-***
el SOL va sortir per a vosaltres!
... es un tipo listo!
Publica un comentari a l'entrada