24 de març 2008

Esdevindrà


Podria passar-me tota la tarda descrivint el seu somriure i instal·lant-me en sensacions, només per tal d'esquivar la melangia, que s'enganxa i s'acomoda. I podria tenir el coratge de dir-li a la tristesa que a mi aquesta tarda no em busqui, que ella i jo ja hem acabat. Però si mai se m'han donat bé els punts i a part, imagina't els finals.

Per això sé que, en canvi, em passaré la tarda mirant la data de caducitat de la salsa pesto i resseguint petjades. Em passaré la tarda rastrejant com un gos lleial, ressuscitant de la meva memòria olfactiva el perfum de les seves temples, on s'hi troben concentrades totes les essències.

Esdevindrà insípida la pasta, i solitaris els sospirs.

Em passaré la tarda en pijama i a quilòmetres de distància de qualsevol punt

.

21 comentaris:

Clémentine ha dit...

A la tristesa se la guanya amb somriures, i rialles, amb arrugues incloses... crec :)

XeXu ha dit...

Sé que no és per voluntat ni perquè et vingui de gust, però aprofita avui que et pots passar la tarda en pijama, que potser demà ja no. I encara que una tarda solitària no sigui el millor remei per algunes coses, qui diu que t'ha de trobar la tristesa. Segur que tens moltes maneres d'amagar-te'n, posa en pràctica la que més s'escaigui avui.

Giorgio Grappa ha dit...

Passar-te la tarda en pijama? En Tux et guanya: porta tota la setmana santa empijamat i amb barretina de dormir! Això sí, quan ha sentit no-sé-què de "salsa al pesto", ha obert un ull.

:-*

Tux ha dit...

Ui quina mentidaaaaa! No li faces cas al Giorgio, Petita, que és un mentideeeeer! Jo no vaig amb pijama: és que sóc així, en blanc i negre! Tret de les potetes i el bec, eh?

:>

La Dietrich ha dit...

i en pijama per què? vols dir que cal? :)

octubrina ha dit...

Mmmm... què tindrà la salsa pesto que ens obsessiona? Ara n'he sopat :p

I el pijama segur que t'està bé, avui però tenc ganes de canviar de vestits i batre la neu amb grans somriures.

Clarissa Vaughan ha dit...

Això del pijama és envejable... I la melangia... té la seva gràcia alguns dies.. després es fa indominable.

PetitaCriatura ha dit...

clémentine, jo d'arrugues no en vull, però els somriures i les rialles sempre són benvingudes! :-)

xexu, demà quan estigui a la feina segur que em venen unes ganes terribles de posar-me el pijama. Ja passa això... Avui finalment he tingut visita i m'he hagut de treure el pijama per vestir-me com una bona nena :-)

giorgio, jo vull veure la barretina de dormir de'n Tux!!! No li pots fer una fotografia i me l'envies? XD Petonet :-*

Tux, tux, no em vulguis enganyar... Ja et val passar-te tots aquests dies en pijama :-p Espero que com a mínim demà el posis a rentar (la barretina de dormir també)! :-*

Dietrich, caldre, el que es diu caldre, no cal :-) Finalment he tingut visita a casa i ha aconseguit que em vesteixi d'una forma més presentable :-*

Octubrina, jo també n'he dinat! Segur que bats la neu, i el fred, i la boira, i endevines tots els secrets de la primavera :-*

Hola clarissa benvinguda i gràcies pel teu comentari :-) La melangia, com moltes altres coses en aquesta vida, per a una estona no està mal però massa embafa.

Striper ha dit...

Doncs desitjo que haguis gaudit de la tarda en pijama, aixo sempre es disfruta.

PetitaCriatura ha dit...

Gràcies striper :-) En companyia, però, encara es gaudeixen més.

El tacte de les paraules ha dit...

Tot i que no siguin del tot gustoses, de vegades són necessàries aquestes tardes en pijama...

Una besada

PetitaCriatura ha dit...

Hola, el tacte de les paraules. Sí, sovint són necessàries. I també és necessari saber valorar-les quan les tens, perquè després potser ja sigui massa tard -o massa d'hora- per tornar-se a posar el pijama. Una besada :-)

Anònim ha dit...

primer he pensat que t'envejava aquesta "serena melangia" i que te la canviava per la meva ràbia que arrossega records i presents .. gelosies que ho rebenten tot..després .. potser no és tan diferent.. i al final el resultat és ben bé el mateix ... a casa en pijama. ( Amb lo bé que haguéssim estat naltros dues fent cervesetes !!!.. i vestides ben guapes eh!!)Elena

XeXu ha dit...

Llàstima, quan he llegit que t'havies tret el pijama he pensat que la visita havia estat molt interessant, però si era per vestir-te, res. ;)

Marta ha dit...

El Pesto caducat no és gens bo.. te lo digo yo.
Els pijames i records... una estoneta vale... però no oblidis que a fora de casa hi ha mil coses per fer fotos... ok?

El que mai et vaig dir ha dit...

A vegades felicitat és això. Tarda amb pijama.

Somiant la lluna... ha dit...

Jo també fa uns quants dies que li dic a la tristesa que no em busqui,però no sé per què sempre acaba trobant el meu amagatall... :)

LAIA ha dit...

Es genial passar-se la tarda molt i molt lluny d'aqui, i en pijama. Mentre sigui una tarda còmoda i relaxada, mentre et sentis bé. Amaga't!!!! Un petonàs.

PetitaCriatura ha dit...

Elena de Tarragona, de "serena" em penso que no tinc res darrerament XD Doncs ja saps, la propera tarda que passis en pijama sense acabar de desitjar-ho, pensa que potser jo també ho estic: podem passar-nos el matí trobant el quilòmetre intermedi entre Tarragona i aquí... i la tarda fent cervesetes! :-*

xexu, m'has fet riure! XD Llàstima, llàstima!

I tant, Marta, d'això no me n'oblido.

elquemai, a vegades sí, i tant, sobretot quan no pots fer-ho!

somiant... Entre tu i jo, m'han dit que aquesta tipa és una mica miop. Si ens amaguem bé, segur que entre les dues l'acabem despistant :-p

Laia, sí, i tant, l'important és sentir-se bé amb el que es fa. És un petit repte. Ui! Amaga't! ;-) Petonàs, guapa.

TENDER EPITHELIUM ha dit...

A mi tampoc se m'han donat mai bé els punts i a part. He estat sempre més de punts i coma i punts suspensius, que s'allarguen malaltissament,...

PetitaCriatura ha dit...

Sí tender, s'ha de ser molt de tot per saber gestionar els punts i a part, i encara més en el cas dels punts finals. Saber allargar-los, però, també és un art, eh?!