Sento que es tanca un cicle quan veig que el nostre far surt a un anunci televisiu. Negre i blanc, sal marina i vent violent. Es tanca un cicle, sobretot, quan sé que el veuràs i seràs incapaç de pensar en una altra cosa que no tingui a veure amb tu mateixa.
Sento que es dibuixa un cercle perfecte quan el meu autobús té la seva parada just al davant de l'edifici on et vaig conèixer, i circula lentament sota les balconades de la sala on la teva veu va ressonar fins a trontollar dins el meu pit.
Cicles, fases, períodes en línia corba, amb principis i finals que es toquen, quan no puc sentir cap a tu res que s'assembli a l'estima. I em quedo mirant enlaire, com si encara et pogués veure fumant un cigarro recolzada a les baranes del primer pis.
Es desdibuixen les espirals que vam pintar al sostre de l'habitació 27, on vam ser en Dalí i la Gala fent capelles sixtines a mida, perquè hi dormiràs amb algú altre i no coneixeràs mai el significat de la paraula empatia.
11 comentaris:
Hola, PetitaCriatura! Ja feia dies que em volia passar per aquí, i saludar-te, però, en fi, les coses no sempre surten com u vol...
Ai, els desamors... En casos així, jo procure patir de pressa per poder superar-ho ràpidament i tornar a clavar-me en altre lio similar (si és que no escarmente...); no sé si és un bon consell, per a mi em funciona... relativament.
Una abraçada, bonica!
Giorgio, maco, com m'agrada llegir-te per aquí! Ara m'adono que us he trobat molt a faltar, saps?
Ai, els desamors... M'agrada molt el teu consell XD Però voldria remarcar la paraula "similar", perquè no m'agradaria tornar a cometre els mateixos errors.
Tot i així, jo tampoc no escarmento...
Un petonet i moltes gràcies, guapo.
No hem d'escarmentar dels amors.
Hem d'escarmentar dels mals amors.
Però hi ha amors que algun dia no es converteixin en mals amors? Ara per ara la meva visió és molt negativa al respecte... ;-)
És negativa perquè has patit; has patit perquè estimaves; estimaves perquè ets humana. Només deixant de ser humans podem deixar de patir; no sé a tu, però a mi no em compensaria: preferisc seguir patint i estimant i sent humà.
Besets!
Nosaltres també et notàvem molt a faltar! Ben tornada!
Giorgio, mira't així potser encara donaria les gràcies i tot... Però què vols que et digui, en la meva propera vida prefereixo no ser humana!
Gràcies... En el fons sé que tens raó ;-) Un beset!
i no tots els amors acaben sent mals amors, a vegades és pitjor i es converteixen en no res.
Això sí que fa por, elquemaietvaigdir, perquè significarien anys perduts, anys buits.
Aquest far em resulta familiar, i el vent violent encara més.
No el perdis mai de vista, doncs ;-)
Publica un comentari a l'entrada