La nit de reis era especial per a nosaltres, com ho era pintar la nostra vida de color blau.
Durant sis anys vaig col·leccionar tots els fanals que vam encendre per rebre ses majestats a la plaça de l'ajuntament. Ara aquests fanals estan guardats dins una capsa de cartró, al fons d'un armari, amb molts altres papers inútils. A les tapes de la capsa hi ha una paraula escrita amb bolígraf: records.
Sis anys caben en una capsa de cartró que no m'atreveixo a obrir. Quina tonteria guardar dins una capsa records que fan tant de mal de recordar. Ja no hi ha paradisos ni ningú que els ocupi. El nostre paradís ha deixat de ser nostre. Fins i tot ha deixat de ser paradís.
Tant de bo algún dia no desitgi que els reis et portin carbó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada