22 de gen. 2008

La teva-meva vida


Trobar-me un encenedor nou a les nou del vespre pot ser un cop de sort quan no tinc foc i sí ganes de fumar.

Que no tingui cap certesa i que alhora n'estigui convençuda és una incongruència que es contraresta. Per això em sento tan buida quan penso en.

Tu.

Mi.

I el nosaltres que vam ser.

Que em posi a plorar mentre li parlo de les mides del meu llit a una psicòloga és trist, patètic, però em faria riure en altres circumstàncies.

Que la dualitat del món vagi en contra meu no té sentit i també és totalment lògic, perquè tinc.

Dos hemisferis. Dos ventricles. Dues mans.

I no sé què fer-ne.

11 comentaris:

Nuria ha dit...

Acabo de descobrir el teu bloc i m'encanten les fotos! Ara estic descobrint els textos :-)
Semble que te l'estimes molt, hauries de tornar amb ella, no? És una pena perdre tants anys (i t'ho dic per experiència pròpia). Les reconciliacions són difícils sempre.
Endavant i ànims!

elquemaietvaigdir ha dit...

perquè tenim dues orelles si només podem escoltar una conversa al mateix temps?

Misteris de la vida...
somriu princesa :)

Anònim ha dit...

he descobert el blog per casuialitat i m'ha enamorat...
Espero que aquesta casualitat coinsideixi amb el que et fa plorar.
Anims Petitacriatura

namaga ha dit...

hi veig un cel blau preció petitona, que t'està acompanyant i t'anirà acompanyant.

molts petons guapa

Ojos tristes ha dit...

Petita,

He leído muchos desengaños este año, muchas tristezas, las tuyas, las de Mac, las mías propias.
Sólo puedo decirte que que ánimo y que tires " pa'lante", aunque cueste, aunque duela... Y te lo dice una que lo está pasando francamente mal.

Una abraçada ben forta !!!!

Pd. Tinc una gateta tota negre com el Batman, crec que farian bona parella...

Babèlia ha dit...

Escoltar en Drexler ja és un bon inici...

petitacriatura ha dit...

Vaja... moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris!

Hola Nuria, benvinguda i moltes gràcies per les teves paraules :-) Això de tornar-hi, però, em penso que ja no és possible: la vida!

Elquemai... Potser perquè el que t'entri per una et surti per l'altra? XD Si em dius somriu princesa, somric :-) Gràcies maca.

Anònim, les casualitats tenen un encant especial, oi? Benvingut/a i gràcies pels ànims!

Namagueta Babetes, tu sempre ets capaç de veure cels blaus, i el que és més difícil, fer que els altres els veiem amb tu. Petó guapa.

Hola ojos tristes! Gracias por tu comentario y los ánimos. Hay que mirar "pa'lante", cierto :-) Muchos ánimos para tí también... Cómo se llama tu gatita? Una abraçada!

Babèlia, com mínim hi posa les paraules i la música precises als moments! :-)

Ojos tristes ha dit...

Jajajaja, Parece que esto de emparejar a nuestros gatos te ha hecho gracia.. Pues mira mi gatita negra (preciosa) se llama Matilde y la otra es una gata rayada con una cara preciosa y se llama Lupe. Yo a Matilde en realidad la queria llamar Irene porqué nació el día del alto al fuego de ETA e Irene significa Paz en griego y yo soy una enamorada de Grecia,también me gustaba Blanca(como es tan negra...) pero mi ex se empeño en que tenía cara de Matilde y así se llama la pobre... en fín yo me pregunto que cara tienen las "Matildes" ???

Giorgio Grappa ha dit...

Quina casualitat (o no).

Jo entrava als comentaris per dir-te que, llegint aquest post, m'he imaginat els teus gats al teu voltant, fent-te companyia i mimitos, perquè els gats tenen una sensibilitat especial per detectar quan les persones necessitem un rescolzament psicològic o moral o espiritual. I, aleshores, estan allà, al nostre costat, per més independents que puguen ser en condicions normals.

I va i em trobe tot de comentaris sobre els gats. Quina casualitat. O no.

Una abraçada gatuna.

petitacriatura ha dit...

Ojos tristes, bueno, la verdad es que mi gato está un poco como yo estos días, así que eso de encontrarle pareja me ha llamado la atención XD No tengo ni idea de la cara que tienen las Matildes ya que no conozco ninguna, pero sí hay un libro llamado "Matilda" que me gustó mucho de pequeña. Dile a Matilde que mi gato se llama Batman, pero que tampoco fui yo quien eligió ese nombre: para mí es "Nino", y de hecho es el nombre al que responde. Un beso.

Hahaha Giorgio-casualitats-o-no :-) Ara només tinc amb mi a en Batman, els altres dos gatets s'han quedat amb la seva mestressa. Per tant, ara només ens tenim l'un a l'altre i és cert, els gats són molt sensibles amb les necessitats de l'amo: està molt per mi i no em deixa tranquil·la ni un moment. Suposo que ell deu trobar a faltar els seus companys de jocs. Un abraçada amb ronc de gatet inclós.

Giorgio Grappa ha dit...

Això del ronc de gatet m'ha arribat al cor :-) .