21 de gen. 2008

Vivan las noches, el sol, la sal, en tus labios



Deixa'm que t'ho digui a cau d'orella, en veu baixa i amb la valentia d'una copa de vi, perquè així no caldrà que em prenguis molt seriosament.

Que avui no vull que hagis de fugir. Que m'has rescatat de la tragèdia d'un cap de setmana i de les cançons d'amor.

Dóna-li, per exemple, el número 28 a la nostra habitació que no existeix. Hi guardarem el secret del teu somriure. Posa'm un nom, per exemple més gran, que els ulls indiscrets del metro ignorin.

I veure't oblidar vells prejudicis serà la meva excusa perfecte per vèncer vells maleficis. Així, de tant en tant, a la foscor de les sales de cinema, hi trobarem amagada la nostra adolescència.


6 comentaris:

Babèlia ha dit...

gran cançó!!!!!! si no l'he escoltada mil cops.... encantat d'haver passa't per aquí... hi tornaré

Giorgio Grappa ha dit...

Eps! És això el que sembla? O m'he tornat a despistar? Què deies sobre escarmentar o no escarmentar? He he he...

Clara ha dit...

A mi també m'agrada molt aquesta cançó!!

petitacriatura ha dit...

Hola Babèlia! Encantada de conéixe't! Gràcies per la teva visita. Sí que és una gran cançó, sí :-)

Hahaha Giorgio... No... Això no és res pel que ens haguem d'emocionar en excés. La vida no està feta per les il·lusions, com a mínim avui.

A mi també, Clara :-)

elquemaietvaigdir ha dit...

Aquestes petites emocions ens salven sovint de l'abisme.

Que fantàstica és la platja a l'hivern.

petitacriatura ha dit...

Tu ho has dit tot, elquemai. No cal afegir-hi res més.