9 de gen. 2008

Cada uno da lo que recibe. Luego recibe lo que da.


Cada matí, l’autocar que em porta a la feina passa per davant la fàbrica del riure, que no és una altra cosa que una fàbrica alegre envoltada de fums i edificis grisos. Ara, un rètol gran i mig despenjat de la façana n'anuncia el seu lloguer. És llavors quan, entre la son i el gust del cafè amb llet, i entre la tristesa i el sabor a pasta de dents, sento una mica el que tu senties. I sento haver fet que ho sentissis.

El maleït bumerang s’està donant de cops contra el meu cap. I a vegades també ho fa contra el meu pit o els meus genolls, segons com li vagi millor.

Per guardar secrets, que és cosa d’adults. Per bruixa i metzinera.

Recordo quan anava en metro i la consciència em feia venir ganes de vomitar. Hauria vomitat allà mateix, davant de tothom, tot el que portava dins meu. Recordo quan vas plorar en un vagó i una senyora et va preguntar si estaves bé.

Per això ara a mi m’ha tocat plorar en llocs tan inversemblants. Aquí no... Ara no, petitacriatura... Mira al cel, aguanta, treu un mocador de paper i fes veure que tens un refredat de cal déu... Què malament ho devies passar. I quines ganes d’engegar aquella senyora al bingo.

La propera vegada que el bumerang ensenyi la poteta per sota de la porta, tancaré els ulls i pensaré en com t’ha somrigut la vida després de tot allò. I en com me n’alegro. I en què ja no vull ser qui era.

Això voldrà dir que, un cop passats comptes, a mi ja no em deuen res dolent.

10 comentaris:

Clara ha dit...

Crec que el més correcte en tot moment, és donar sempre el millor d'una mateixa.

A vegades sembla que no rebem el que donem, però no és així. En un moment o altre tot torna i encara que no li veiem la lògica, tot té un motiu.

Estic totalment convençuda que val la pena intentar ser bona persona, i somriure davant cada de situació, oblidant la rancúnia.

Intenta-ho!

petitacriatura ha dit...

Sí Clara, tens tota la raó. En sóc conscient que tot el que en un moment donat de la meva vida vaig fer de dolent, ara s'està revelant en contra meu. Per això a partir d'ara vull fer les coses diferents.

Ho intentaré, de debó ;-)

Gràcies, guapa.

elquemaietvaigdir ha dit...

Que bonic passejar per aquí i poder deixar petjades...

Clara ha dit...

Amb lo bona nena que ets. Tothom fa el que pot en aquesta vida.

petitacriatura ha dit...

Hola elquemaietvaigdir! Què bonica la teva visita... Un petó.

Clara... Tu que em deus veure amb bons ulls. Sí, lo important és fer tot allò que podem fer, però sempre que sigui amb bona voluntat. I pel que fa al "quan" tot això ens serà retornat... té la seva gràcia no saber-ho, no trobes?

namaga ha dit...

des del meu punt de vista penso que no hi estic gaire d'acord amb el títol, no necessariament ha de ser així...
Cadascú és dona al que bonament vol donar-se i pot.
No ho sé si m'explico :s
:*

petitacriatura ha dit...

Namagueta Babetes :-) M'encanta que no hi estiguis d'acord i ho manifestis. Tens raó, cadascú dona el que bonament pot, però a vegades és difícil fer-ho bé... Es pot evitar fer mal a algú altre, encara que no sigui volent? No ho sé... Ja tenim debat obert! :-*

namaga ha dit...

Bepetta :) tindria molt a exposar-te però en fi aiii! no hi crec amb les males intencions dins el món de l'amor

SiKNUS.COM ha dit...

Gran Drexler

http://siknus.com/todo-se-transforma-jorge-drexler

petitacriatura ha dit...

Doncs sí, siknus, sobretot amb aquesta cançó que és una d'aquelles cançons ro-do-nes. :-) Gràcies per l'enllaç.