Si tingués estudis en grafologia podria analitzar les teves es majúscules. Perquè fer les es majúscules enllaçant dues onades segur que diu molt de tu, com la olor del perfum que utilitzes o la manera en què les teves mans de nena petita agafen la càmera per fotografiar amplitud de paisatges.Voler fotografiar paisatges en tota la seva magnitud.
Molts secrets t’esbrinaria llegint què s’amaga rere el teu somriure, rere el nom del teu àngel o la forma que tens d’esperar en una andana freda. Perquè esperar el tren passejant en cercles i mirant l’horitzó ferroviari, segur que vol dir alguna cosa.
I m’ensenyes paisatges en tota la seva magnitud.
8 comentaris:
llavors ja ho saps tot...
:)
Uau! Sembles molt observadora, no?
A mi també m'agradaria saber que vol dir les es d'aquesta manera i esperar el tren caminant fent cercles...
Un post molt bonic. Enhorabona.
;)
Seguint els fils he arribat aquí. Pensava que petitacriatura s'havia convertit en una pantalla en blanc, i en un plis plas he descobert un món ple de lletres. Quina alegria :)
Ara tb tu m'entretindràs quan no tingui ganes de treballar. O quan tingui poca feina.
Ara tindré uns quants tentacles nous per poder tafanejar aquest món tant interessant, encara que a vegades estrany, que ens ha tocat viure.
Ara que ja sé que et fa plorar, potser descobriré què et fa riure.
Aina, gràcies per la teva visita. És un plaer tenir-te per aquí :-) És cert, llavors ja ho sé tot, i no me n'havia adonat fins que no ho he vist escrit! Gràcies!
Clara, m'alegro que t'agradi el post. Haurem de buscar al google què vol dir fer les es majúscules així ;-)
Gemma... No saps com m'ha alegrat llegir-te aquí. Quina sorpresa! Ets la millor seguint fils ;-) Desitjo que t'hi trobis a gust, jo m'hi trobo molt entretenint les teves estones de poca feina i compartint amb tu. Un petó enorme.
...però pensa en mi, menuda pensa en mi; pensa en mi quan no t'arribi el sol o quan ta'arramblin en el metro a quarts de nou...
Genial, Jesús! L'has reconegut! És preciosa, oi?
Quina preciositat d’imatges has deixat amb les teues paraules. D’aquelles que observaríem embadalits bon tros d’una vesprada de diumenge...
Vaja, moltes gràcies josepmanel...
M'alegra que t'hagi agradat, i que la teva visita m'hagi ofert la possibilitat de conèixer els teus blogs.
Les vesprades de diumege, però, sempre m'han semblat una mica tristes ;-)
Publica un comentari a l'entrada