Com portar lligat al coll un penjoll amb significat, per alguna raó la lluna és a la meva esquena. Igual que els caramels volen pels aires i les seves mans són com les d'una nena petita.
Que una lletra del meu teclat hagi deixat de funcionar i que una altra es mantingui al llarg del temps. Per alguna raó.
Com un riure que no s'oblida o una veu que calma. Com que em diguessis el teu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada