Faig menjar en proporcions exagerades, i acabo col·leccionant tupers en una nevera massa immensa. La cuina mai ha estat una de les meves virtuts; i menys ara, que no encerto les mesures ajustades a la meva soledat. Plats cuinats amb poca traça abocats a l'oblit entre quatre fredes parets.
Ni tan sols m'ajusto a les mides de pinso que en Batman pot ingerir en un dia: o em passo o em quedo curta. De manera que m'he de veure llençant les sobres de les llaunetes que tant l'agraden i de les que no pot abusar.
Però jo n'hi continuaré obrint de noves, perquè ell i jo som -en veu baixa- dos éssers que no acaben d'aprendre a estar sols. Per això ens entenem tan bé: somniem junts i mirem la televisió acaronant-nos els sentiments. Sé que m'espera quan arribo a casa i que em mirarà malament si faig olor a d'altres felins que no són ell. Llavors jo li prometo fidelitat eterna, i li dic que ell és l'únic gat negre que ocupa el meu cor. Nosaltres no ens fallarem.
Reivindico l'existència d'un colmado en petit: un colmadito on poder adquirir aliments empaquetats en dosis individuals, perquè no s'acabin fent malbé a la nevera. I que hi hagi també olles i cafeteres més petites, tan petites com tu m'has fet sentir. I ja de pas, vull aprendre a cuinar, i si és per algú, millor.
10 comentaris:
Hi ha cafeteres petites... la meva companya de pis en te una!
Aprendre a cuinar... és més difícil. Pots provar de convidar cada dia a algú i així no et sobrarà menjar!
Trobo molt depriments les cafeteres petites... Prefereixo estalviar per la Nespresso! Aquesta sí que mola!
Aprendre a cuinar ja sé que no té remei... Llavors, com vols que convidi cada dia a algú si no sé cuinar??!!
En fi, tots aquells de vosaltres a qui us agradin els esports d'aventura, esteu convidats a sopar a casa :-)
ooh! m'encanta la idea del colmadito
En muntem un tu i jo, managueta? ;-)
También podrías seguir haciendo café en cafetera grande y con lo que te sobra te das un homenaje haciendo un postre de café que siempre alegra el alma y el cuerpo (y de paso aprendes algo muy sencillo de cocina). Si no lo conoces te paso la receta.
Besos desde las nubes.
Tris, oh, qué pasó?! Qué genial verte por aquí. Acepto tu receta del postre de café con la condición de qué cuando vengas a barna la pruebes :-) Un besote.
:) i em deixaries un raconet per vendre-hi flors?
Mmmmm... D'acord, però haurien de ser flors amb test, perquè no es panseixin. :-)
Bueno.... Les flors en test no es panseixen si les té algú que no sigui jo. A mi, sempre se'm moren!!
I cuinar és tant senzill com començar a fer-ho. Quan ho tinguis per mà... ja me n'ensenyaràs, oi?
;)
Doncs se m'ha girat feina perquè ara t'hauré d'ensenyar a cuinar... i a cuidar flors! Pero tu ya las riegas, chiquilla? :-*
Publica un comentari a l'entrada