No hi ha res de romàtic en el fet que encara estiguis rebent els meus extractes bancaris. T'imagino acumulant el meu destinatari en qualsevol calaix inanimat. Un dia d'aquests seré prou valenta com per fer saber als del banc que ja no dormo amb tu.
Tampoc no fa gràcia que cada vespre el Batman us cridi des de la porta. Es pensa que us heu quedat al replà i no sabeu com entrar a casa. Com fer-li entendre a un gat que no vindreu a sopar?
Si la vida fos com a les pel·lícules d'amor, tu recordaries que tenim una cita. A l'hora precisa i en el moment adequat, distingiria els teus ulls d'entre tota una multitud i l'univers sencer s'aturaria al teu voltant.
Vent, foc, terra i aigua.
Èter i aura.
T'he trobat a faltar.
S'acosta el dia en què tu i jo tenim una cita, i jo encara no he aprés a anar enlloc sense tu.
11 comentaris:
Cuando en casa no estaban ni ella ni Lupe ni Matilde, creí que no soportaría tanta soledad, cuando mis gatas volvieron y ella no, se volvían locas buscándola y dormían las dos en su lado de la cama. Ahora volvemos a estar las cuatro juntas y las gatas están encantadas pero las dos sabemos que un día u otro volveran a buscarnos, o a ella o a mi.
Que bien transmites y que fácil es entenderte.
Petita,
Si et passes pel meu blog podràs fer les presentacions entre el Batman,la Lupe i la Matilde y si t'atreveixes amb el Tresky també.
Besitos gatunos !!!!
Pero que cositas más bonitas!! Ahora Batman se ha quedado hecho un lio, porque no sabe decirme quien le gusta más, si Matilde, Guadalupe... o Tresky!!
Me pregunta si Matilde es una morenaza de ojos amarillos o azules? En una foto parecen azules pero en otra amarillos... Él los tiene amarillos, pero con una mirada de esas seductoras que seguro encandilarían a tus gatitas :-p
Un abrazo y gracias!! :-)
OOOH petita és l'arbre dels desitjos de la Yoko Ono!! Jo hi vaig penjar un desig fa anys! és una expo que em va impresionar moltissim i vaig robar paperets pels meus amics perquè els anessin a penjar, inclús vaig fer fotos!
Pues los tiene de ese color que nos sabes muy bien si son verdes muy claritos o amrillos, azules desde luego que no... sólo los tuvo mientras fue cachorrita. Quítale a Batman de la cabeza la idea de fijarse en Tresky ya que tendríamos un grave problema... odia a los gatos !! Yo no lo puedo tener en casa, así que cuando puedo me escapo a verlo.
Espero que os hayan gustado mis fieras !!
Doncs, no, la vida no és una pel·lícula d'amor. Hi ha amor, això sí, en la vida; sinó, no sé qui l'anava a aguantar.
Per això, perquè no és una pel·lícula, sabem que darrere d'un The End hi ha més vida i més amor.
I, sí, estimar ens fa més vulnerables. Però li dóna sentit, ens dóna sentit.
Molts besets.
No se, si, molt macos els posts tristos, jo mateixa de vegades trobo a faltar sentir una mica de pena per tal de tenir inspiracions genials i conmovedores, pero em sembla una putada quan pasa, i que a sobre et pasi a tu... no se, em costa imaginar als meus superherois patint desamor, i em fas posar cara de circumstancies, i nomes penso "ostres, ostres, ostres...(quina putada)"
En aquest mateix arbre, l'any passat vaig penjar-hi un desig...
i s'ha complert. :-)
On és aquest arbre?????? ;)
Haurem d'annestesiar el passat perquè no sigui tan punyent, no trobes?
Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris: ojos tristes, namaga, giorgio, carmen, chat, bitxo i laia.
M'encantaria poder escriure i descriure coses alegres, demanar desitjos a un arbre i que es complissin, anestesiar qualsevol passat punyent... Però sembla que la tristesa ho ennuega tot, fins i tot les ganes.
Molts petons, guapus, sou els millors.
Publica un comentari a l'entrada