Esgarrapem graus a les estacions de l'any i allarguem hores a la migdiada de diumenge. Fem durar els sabors de la toscana tot perpetuant la nostra Itàlia: col·leccionant paraules, verbs, nits, imatges i olors.
Ahir, de la cuina estant, em van sorprendre les ganes sobtades i urgents de fer-me adulta al teu costat. Vaig córrer a buscar-te, apartant el Nano creuat al passadís -sempre al mig- per dir-t'ho. Va ser aquell petó i el meu res com a resposta al teu què passa?
Avui ens despertem, un cop més, amb l'evidència de la fragilitat humana i les paraules de l'Steve Jobs: "Everything else is secondary."
Fent cas de savis consells d'una gran persona: no deixaré que res embruti la nostra blanca existència.
Farem incancellabile la nostra Itàlia, ja veuràs.
3 comentaris:
Som indestructibles! T'estimo molt!
No és que vulgui explotar el tema perquè l'altre dia em lloaves, però pregunto per tenir-ho clar. Abans Rússia, i ara el nou estat (permanent, espero) és Itàlia? Massa calor pel meu gust, però si això us fa felices, tira, i a fer-se gran. Però no massa, eh? Sou tan mones... ains.
Però escolta, podria ser que entre tantes demostracions d'amor que us feu i aquestes coses, penséssiu una mica en nosaltres? S'us troba a faltar...
@Xexu, doncs m'agrada això d'Itàlia com a estat permanent... ;-)
Publica un comentari a l'entrada