20 de jul. 2010


Todas las nuevas promesas
que escriben la senda a Nunca Jamás
Les noies de la taula del costat riuen mentre s'expliquen històries de peixos de peixera que van morir per sobreingesta d'aliment. També s'expliquen la típica anècdota de l'avi que va a Les Rambles a comprar un hàmster igual al què no ha sabut cuidar mentre les nétes eren de vacances, i creua els dits per què no reparin en el canvi a la tornada. I penso en com en som tots de vulgars, al cap i a la fi, i en com es pot arribar a trobar a faltar a un gat i sentir-se alhora una mica extraterrestre per pensar-ho.

Vulgar com la meva incapacitat per escriure a la pantalla sense mirar el teclat.

M'assec a un banc de la plaça i m'adono que totes les coses importants de la meva vida han tingut a veure amb aquesta plaça. Per això ara hi visc tan a prop, al teu costat. Al barri dels pendents impossibles.


8 comentaris:

Sergi ha dit...

És normal estar bé als llocs on et sents com a casa, no? I amb les persones que també són casa.

Carol Blenk ha dit...

Jo també sóc incapaç d'escriure sense mirar el teclat, què vulgar.
M'ha encantat aquest post.
Un petonàs!

rAnita nOe ha dit...

no ets una extraterrestre per trobar-ho a faltar en batman..
abraçades i petons.

PetitaCriatura ha dit...

Xexu, el millor de tot és sentir que casa és una persona, sí :-) Un petó, guapo.

Carol, moltes gràcies pel teu comentari. Potser també ets incapaç d'escriure sense mirar el teclat, però saps fer posts en directe que té més mèrit! :-P Un petó, guapa.

Ranita, ets un sol! Per cert, ja t'ho he dit en algun altre lloc però quines fotos més requetexules que fas ;-) Moltes gràcies, bonica, un petó gran.

Capità Tux ha dit...

No és de ser vulgars, és de ser humans. De fet, jo us veig a tots molt pareguts (no com els pingüins, que som tan diferents els uns dels altres). Deu ser bonic això de sentir que es té molt en comú amb els altres, no es deu sentir u tan sol.

Besets!

PetitaCriatura ha dit...

Tu ets únic, Tux!! Et trobava a faltar! :-) Beset, guapo.

Sofía ha dit...

Què graciós això del teclat, a mi també em passa. Crec que per això m'agrada molt més escriure a ma. Més vulgar, o senzill, encara...
Petó!

PetitaCriatura ha dit...

Hola Sofia, quant de temps! :-) Mentre no fem allò de posar tipex a la pantalla, serem vulgars a mucha honra, oi? Petons, guapa!