12 de nov. 2009

Avui sortiré d'hora


Ens vestim i desvestim sense dedicar gaire atenció al calendari, que tan bon punt mengem castanyes en màniga curta com traiem els colls alts de l'armari. Que tan bon punt esmorzem a la terrassa com trobem l'estiu sota la manta. Que tan bon punt engeguem la calefacció com ens posem a suar.

No sé si ja no escric per por a tanta nuesa o és que ja no em cal cercar indrets on despullar-me. Perquè t'estimo, sobretot, a la segona planta de l'H&M, on me n'adono, sobretot, mentre et perds entre penjadors, piles de roba lila per endreçar i emprovadors oberts, buscant una jaqueta prou fina com per suportar aquesta calor i prou gruixuda com per guarir-te d'aquest fred.

Llavors m'agrada el soroll que fa el frec de la màniga del meu impermeable mentre camino, i entenc que els infeliços de la meva oficina no tenen cap pressa en marxar a casa els vespres perquè no és a ells a qui esperes, a la cantonada de sempre, passant fred.

15 comentaris:

neus ha dit...

quina preciositat de post!

ja veig que no sóc l'única amb el 'problema' del gat, els jerseis i l'armari :P

una abraçada!

anna g. ha dit...

Molt maco, maca ;)

rAnita nOe ha dit...

que bonic el que escrius, i el batman a l'armari!! :D petonets bonica

Capità Tux ha dit...

Aaaaaah!

Batmaaaaaaan!

Que estàs buscant casa?

:-P

Sergi ha dit...

Que hi fa en Batman aquí amagat? Ha trobat un lloc calentó, oi?

Una passada de post, una preciositat. I per això no ens pots fer això. Malgrat la teva nuesa, i que ja no et calgui, no ens pots deixar sense els teus escrits. N'hi ha que tenim mono, saps?

El darrer paràgraf: antològic.

res ha dit...

dolçament camaleònica
m'agrada la claredat del teu escrit
com destaques les petites coses
delaten una gran sensibilitat pels detalls
genial!
tens la pell de petita criatura
i la ment potent i creadora
una besada!!

Hei Jei ha dit...

echaba de menos tus escritos aunque has descrito a la perfección el sentimiento de no necesitar buscar un sitio para escribir

un beso, guapa :)

namaga ha dit...

m'encanten les amigues que fan "babetes" és un post preciós preciós :*

Martadoes ha dit...

Fred, calor, pluja, vent, pedra i el què calgui...que tu t'ho vals.

Et trobàvem molt a faltar!

Unknown ha dit...

Estos gatos nuestros!!! Unos saliendo del armario y ellos deseando meterse allí y que no los descubran para disfrutar del calorcito. Ay. No vuelvas a tardar tanto en actualizar, quedas avisada. Aunque sean tonnnnnntunadas, que nosotros lo leemos igual y nos encanta. Petonets.

Paris Quelart Budó ha dit...

Interesante, sí señor.

un iglú con vistas ha dit...

¿per que estan tant plenes d'infeliços les oficines? ¿i per que tant plenes de feliços les cantonades? ¿per que no treballem a les cantonades i tanquem els delinquents a les oficines?
M'agrada molt :-)

claradriel ha dit...

Què bonic...
Jo, aquest hivern, per més que em guarisca passaré fred.

Anònim ha dit...

pues mi comentari dice que , que pena no entender nada ...
K.Leines

El tacte de les paraules ha dit...

I no sabia ben bé què passaria, i tornar i llegir m'ha fet reviure bons records i moments.

I les teves paraules conserven el mateix tacte de sempre...

Gràcies