Todas las cosas aparecían ahora, por primera vez, como si en ese mismo instante alguien les hubiera dado nombre. El televisor, encendido, parecía un invento de Lotte, y la botella de vino y los periódicos sobre el sofá y la cabaña y toda Escandinavia. Lotte le robaba el mundo entero y volvía luego a reinventarlo, en perfecto orden, intacto, como una fotografía perdida y encontrada.
Ray Loriga a Trífero
En una ocasió vaig parlar del meu desig de pestanya que bufes en un dit. En aquella època creia fermament que no existia qui em pogués oferir somnis recollits en mans petites, ni qui celebrés d'aquesta forma el lloc on ens vam conèixer.
I avui em moro de ganes de ser capaç de dir-te que, si ens hem de fer mal, vull que el nostre sigui el més gran dels mals. Perquè, des que recordo les dates dels primers petons, que sé que ni tu ets persona d'històries vulgars, ni jo amb tu vull altra història que no sigui singular.
8 comentaris:
Que bonic, quina enveja :-)
no puc fer altra cosa que somriure. =) bonica!! besets.
Ayns... Te cuidado con lo que deseas...
Bss guapa!
m'encanta, sense més paraules.
Té collons la cosa que quan m'ensenyen fotos de Barcelona, ben clares i entenedores, no hi ha manera que les reconegui. En canvi, reconec perfectament el terra de la Plaça Sant Jaume (ara és quan la cago i quedo fatal!). He posat molts cops els peus en aquestes llambordes planes com per no conèixer-les.
Preciós l'escrit, potent, clar. El darrer paràgraf és el que desitjo per mi, menys que això no hauria de valer. Felicitats pel moment, m'agrada veure't així.
Tan catalana com sóc i fan del dia de Sant Jordi, i que tingui a partir d'ara tantes ganes de celebrar cada any el dia de Sant Valentí! Muaaaaaaaaacs!
ni glaçons ni gels ni cuirasses ... puffff ...
t'he explicat alguna vegada què vull dir kuan una cosa fa "tuuusshhhhhhhhhhh" ?
ja t'ho explicaré, però això k has escrit ha fet tusshhhhhhhhhhhhhhhhh
espectacular! totalment corpressa! jejeje
Felicidades !!! Sé feliz.
Publica un comentari a l'entrada