Quan els quioscos obren les seves persianes i tu tanques els teus ulls, la boira a Rússia no deixa veure el final dels carrers.
Però encara no sé en quin moment la idea de tu adormida va fer que el fred no calés els ossos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
M'encanta aquesta foto, és molt guapa!
un aimatge així a la ment fa passar tota mena de freds
La boira adorm els sentits... punts suspensius i petó fiuuuu fins Rússia.
Explicat així, la boira sembla sembla un edredó de plomes...
:->
Ey! He reconocido el sitio de la foto (creo..)
Eso del fondo es el ayuntamiento?? Jejeje!
Por cierto que personalmente, me encanta como se ve todo en dias de niebla...
Bss wapa!
quina foto més romàntica, em xifla! m'encanta...
ays, m'ha encantat la frase final!
preciós!
:)
Rússia, Lleida, la Catalunya central, l'Alt Urgell.... TV3 i els seus missatges/imatges subliminals. Ara que ja quasi tenia el remei perque el fred no se'm mengés, ara que només imagino llars de foc. Havia de ser ara? Serà que els quioscos obren molt d'hora????
Amb aquesta fotografia han tornat molts records..... Una abraçada Petita!
La imatge m'agrada molt però la boira no gens. Em dóna un rotllo oníric, però de malson...que llueixi el sol i el cel sigui ben blau!
Encantada de que em visites el blog.. i encantada també de trobar-te. Promec seguir-lo.
Un beset.
Publica un comentari a l'entrada