28 de gen. 2009

Fotografia de producte. Segona entrega: bombó.


Ja ho sé.

Vaig fer-te dipositària d'una promesa sense preguntar-te si la volies.

I si no trobo qui millor la pugui guardar?

13 comentaris:

Mul ha dit...

Pues, al no preguntar, pueden ocurrir dos cosas:

- Que la quiera, entonces cap problema
- Que no la quiera, entonces seguro q encuentras a alguien mas apropiado...

Muaks!

Jesús M. Tibau ha dit...

cal anar en compte amb les promeses; de vegades ens fan esclaus

Martadoes ha dit...

És veritat que costa trobar un bon dipositari de promeses avui dia, o millor dit, dipositaris dels que duren tota la vida, però no et donis per vençuda!

Els Ferrero estan sobrevalorats. No he vist millor campanya de màrqueting que aquesta: un bombó mediocre que te'l venen com si fos el millor del món.

rAnita nOe ha dit...

preferisc els lindt.. respecte a la promesa, pot ser no la volia, pero la guardará, per ser tu qui li la va donar..
petonets

namaga ha dit...

nyam!

Capità Tux ha dit...

Presumiiiiiida! T'has fet un autoretrat!

Laia ha dit...

Se m'acut dir un parell de ruqueries:
1. Un bon físic és una bona carta de presentació.
2. No et fixis només amb l'embolcall.
La tercera, compte amb la temperatura i diga-li a la dipositària que el conservi en condicions optimes. Petons.

Mireia Sala ha dit...

Jo si vols hem menjo el bombó i després em convides a un chester...I tot arreglat.

Un petó de lluny, que vaig plena de virus!

Ojos tristes ha dit...

Endúlzate la vida y recuerda que las promesas estan para cumplirlas...

Si te gustan los bombones y los caramelos,en tres semanas y muy cerca del mar, tenemos una "guerra" de toneladas... Yo te los regalo todos.

namaga ha dit...

:DDD m'estic rient del comentari del Tux, presumida també et dic jo!

Saltinbanqui ha dit...

Que importa si no la quiere? No tiene que hacer nada, la promesa es tuya.

:)

PetitaCriatura ha dit...

mul, me has recordado a mi padre analizando problemas. Parece todo tan sencillo con un poco de lógica, verdad?! Yo es que soy de letras puras y me va más encontrar excepciones XD Muacs!

Jesús, i tant, no ho podríes haver definit millor :-)

marta, no t'agraden els ferrero?? Buf, a mi m'encanten. Mira, tinc el de la foto per fer la foto, però la resta dels de la capsa van durar hores. Jo crec que no hi ha coses que durin tota la vida, ni els bombons, ja ho veus! Muacs!

ranita, què maca ets :-) Però els ferrero són més bons que els lindt, que lo sepas! XD Un beset, muacs!

namagueta moqueta nyam-nyam, que no veus les potetes taronjes que sobresurten per sota l'embolcall??? Però si és en Tux!! * <- Bola de neu XD

Tux, no et facis el despistat, que ets tu!!! Ens vols fer creure que és el teu iglú, però no cola perquè sabem que els iglús no tenen avellana!! :-*

Laia, m'han encantat les teves ruqueries.
1. Hi ha qui diu que els guapos són els raros.
2. Per a mi, el millor dels ferreros és el seu cor de galeta i avellana.
3. Quantes coses haurem donat sense preguntar i hauran malmès per fer-ne un mal ús. Això ens passa per no preguntar XD Un petonàs :-*

Clémentine, jajajaja, em penso que els virus no t'impedeixen fer bons tractes, eh. Perquè és clar, si jo et dono el bombó i després et convido a un chester... jo amb què em quedo??? XD És broma, em sembla perfecte, però perquè ets tu, eh! Petó amb tos, que ja no et ve d'aquí, cof, cof :-*

ojos, sabes qué? Creo que las mejores promesas son aquellas que se quedan pendientes. En serio? Pinta muy bien! Debo mail ;-) Muacs!

Saltinbanqui, gracias por tu comentario :-) Bienvenida. Yo es que no llevo nada bien eso de dar cosas que no quieren XD

Anònim ha dit...

tot allò que no es retorna en quant es rep queda dipositat en el calaix dels bons moments, dels bons records, dels bons sentiments. Però aquest calaix no és estanc ni permet que es quedi en l'oblit, sino que de sobte vola cap a altres mans que tinguin la contrasenya adequada per poder-lo obrir. Abracadabra, i serà qui millor la guardi i renovi tots els vots d'aquella promesa eterna que no necessita més resposta que l'abraçada del batec del cor.