Fotografia de producte. Primera entrega: paquet de tabac

Llevar-me a casa de la meva mare és sofà i vídeos musicals en pijama. És suc de taronja, olor a suavitzant i calefactor de gas natural. Des de fa un temps també és fumar només a la cuina, cosa que trobo molt encertada i que explico bàsicament per tal de fer lligar el text amb la fotografia que avui volia penjar. I, com no podia ser d'una altra forma, llevar-me a casa de la meva mare és objectes en capses, llibres, cd's, fotografies i cartes. Tot emmagatzemat a una habitació que acostumo a recordar més gran del que en realitat és.

A vegades no entenc la meva urgència en marxar d'allà, però el cert és que sempre ha estat així. I suposo que, en aquesta darrera ocasió, a la meva mare li devien doldre especialment les meves presses per marxar a Rússia.

Dissabte passat va succeir una cosa molt important: vaig portar a arreglar la meva guitarra preferida; la mateixa que el dia del trasllat va caure al terra just abans d'entrar per la porta. Catacrec de cor trencat que n'hi ha cabassos. Em va semblar tan simbòlic que l'he guardat vençuda fins ara. O potser és que fins ara no he tingut el valor d'afrontar-m'hi. Si el lutier sabés tot el que arreglarà amb una mica de massilla i destresa, com a mínim li haurien de tremolar les mans.

A casa de la meva mare hi guardo les meves altres tres guitarres. Però no he de patir perquè sé que ella, de tant en tant, els hi passa un drap per a treure'ls-hi la pols i altres fantasmes.

I no sé què puc dir ara per tal de fer lligar el que acabo d'explicar amb la cançó que avui volia penjar.