29 d’abr. 2008

Deixa-me amar


Diu el titular que el "cas Madeleine" compleix un any sense haver-se resolt. Los turistas británicos han vuelto a Praia da Luz, pero no pierden de vista a sus hijos.

A la foto, una perfecta família rossa apareix asseguda a la sorra de la platja de la llum. I a les seves espatlles, si t'hi fixes, s'hi entreveu el petit nucli urbà amb les seves restes romanes envoltades d'apartaments turístics. He resseguit tot el passeig amb el dit índex i he dit en veu alta el teu nom.

Un altre peu de fotografia diu que els turistes es fan fotografies a la porta de l'apartament de l'Ocean Club que van ocupar els McCann. Ha estat quan l'he llegit que he tornat a no entendre, i ha estat a la dutxa d'aquest vespre quan he tornat a plorar la crueltat.

No m'explico com t'ho fas per deixar-ho sempre tot tan moll.

28 d’abr. 2008

Voler-ho


Hi haurà un dia en què els boleros deixaran de parlar de.

Serà llavors quan jo podré dir coses com ha sigut el teu somriure el què avui ha fet sortir l'arc de Sant Martí a la ciutat grisa. Fins i tot podré recordar-te els petons que em deus i altres coses per l'estil. Per dir que no quedi.

O qui sap, potser hi haurà un dia en què jo deixaré d'escoltar els boleros. Així la vida deixarà de tenir aquesta remor a desencís, i mai haurà estat tan fàcil deixar la roba fosca tancada a l'armari.