Les nits de neu són brillants, reflectants, blanques, radiants i lluminoses. Potser és una obvietat però jo no ho havia vist fins ahir a la nit. Resulta que les nits de neu no són fosques, resulta que tenen llum pròpia i alhora dilaten les pupil·les.
Desconec si en això hi té alguna cosa a veure el fet que darrerament ho trobi tot tan bonic. Aquest matí fins i tot he desitjat quedar-me incomunicada a Moscou amb els moscovites, però al final no ha pogut ser i he hagut de tornar a la feina. Tot i així, què bonic què fantàstic què guai què màgic buf uau.
He descobert que a la neu li queden molt bé les cançons de Mishima i Coldplay. El flamenc no li escau gens. Crec que la meva nova joguina també fa fotos a les rebaixes, avui ho provaré.
