No me'n sé avenir de tantes hores lliures a partir d'ara. M'hi estava trobant bé en el paper de persona abatuda que agafa el metro a quarts de nou. En aquells vagons tots érem com els diaris a l'estiu.

Jo crec que ens vam fer grans en el moment en què vam deixar de dir "tia" o "tio" al final de cada frase per passar a entendre que fer papiroflèxia amb segons quin material comporta un alt risc de cremada. Quan no ets gran fas papiroflèxia amb qualsevol cosa i a qualsevol hora. Després ja no.

Després els malabarismes els fas amb arxius excel buits que vols omplir. Graelles de planificació d'activitats, de sumatoris de persones i d'enumeració d'indrets.

Jo ja he començat la meva graella per a aquestes vacances. Malauradament, em dec haver fet gran.

Avui un cotxe ha atropellat un noi a la Gran Via. El seu cos ha quedat estès sobre l'asfalt roent i ha començat a tenir convulsions mentre esperàvem l'ambulància. La meva teoria és que això li ha passat perquè anava sol i no tenia a qui vigilar els semàfors en vermell. Qui diu semàfors en vermell també diu tempestes, malsons, ceba sense triturar, fred o anuncis televisius, tant és. La qüestió és que vigilar els semàfors vermells d'algú altre és com vigilar els teus el doble.

Nota del dia 17/08/08: He canviat la fotografia original d'aquest post perquè avui l'he vist i m'ha semblat una fotografia realment espantosa. No sé en què estava pensant quan la vaig publicar. La nova tampoc és que sigui gran cosa, però com a mínim m'agrada més. Es tracta d'un intent de recrear l'efecte d'un objectiu Tilt&Shift amb Photoshop. Gràcies per la vostra comprensió.