Amb les seves maneres de petita burgesa imagina que a la vida tot es pot fer i desfer al seu gust. Com si les rotondes llombrígoles es poguessin agafar tant per la dreta com per l'esquerra, quina manca de criteri.
I llavors passa que per a la resta de mortals anar a l'Ikea és un drama. Que ja ni et ve de gust menjar-te cap fastigós frankfurt, perquè surts d'allà pensant que els mobles que avui compris potser demà ja no els tens. Qui sap.
I el mateix passa amb el Decathlon, que és una farsa perquè ja no ho trobes tot ni tan barat ni tan guai, si total, fer activitats a l'aire lliure ara et resulta auster.
Que t'adones que t'has convertit en un ésser vulnerable a la vida; la mateixa vida que d'altres fan i desfan al seu gust.
I va i tornes a parlar del mateix, tot i saber que a ningú no li interessa i que probablement la gent pensarà que quina mala llet que gastes.
16 comentaris:
Què fa eixa gateta bonica dins de la nevera? Que tanta calor té? O és que ve a fer-me una visita al meu iglúúúúú?
Per qui és un drama anar a l'IKEA? Que no, que no, que anar a l'IKEA és un esdeveniment, que a mi m'encanta! Que et compris mobles i després te'ls hagis de repartir amb algú potser no és gaire divertit, però escolta, i el que gaudeixes d'anar-hi i sortir amb tot de coses inútils (i potser amb alguna de funcional i tot), però tan mones...
si gastes llet nostra, no gastes mala llet, jeje ;D
Tots som vulnerables a la vida, petita. La qüestió és saber encaixar els seus cops de la millor manera possible. I riure amb els seus acudits :)
ps: Per cert, el meu fill de cinc anys sempre em demana que li ensenyi la pàgina d'internet on surten el Batman i la Robin.
Petita,
Me encanta la foto, bebes la misma leche que yo.. Yo me encontré a Matilde ayer en el bombo de la lavadora y a Lupe dentro del armario escondida entre las sábanas y es que tengo al perro de mis padres de "vacaciones" en mi casa y llevan 10 días oliéndose pero no se han visto todavía y por la integridad de mis gatas espero que no se vean.. que complicada es la vida, incluso para nuestros animales!!! (mi piso no es muy grande así que no quieras saber como me lo estoy montando para que podamos vivir todos en paz y armonía...)
ai els frankfurts de l'IKEA...amb aquella cebeta per sobre...mmm
comprar mobles ha estat moltes vegades només una excusa per poder menjar-ne
:)
la llet...tota per en Batman i al Robin. ecs.- i pel teu cafè amb llet, of course-
Doncs a mí d'ikea em pirren les galetes de gengibre... I comprar xorrades, clar. Dijous passat hi vaig anar, m'encanta la secció dels llits!
Un petó!
... el secret d'anar a l'Ikea és avançar seguint el sentit contrari exacte de les fletxes blanques, provar de sortir per on s'entra, carregar el carro de plantes que saps que cal salvar de l'aire condicionat i demanar que et portin a casa un escambell de fusta natural... No he provat els frankfurts.... i no crec que gosi fer-ho... ;p
Ei, si tu obres la nevera i t'hi trobes un missatge que diu "t'estimo", i a més a més el Robin, tan petitet ell, ja se sap espavilar i buscar el menjar a la nevera, no tens motius per estar de mala llet.
Jo a la Lua, que ja té més d'un any, encara li he de donar cada dia el menjar.
Si segueixesaixí, quan marxis de vacances, els hi deixes 10 euros i que es busquin la vida al colmado de sota casa.
petonets estivals
Ikea i el Decathlon son importants a la meva economia domestica sobre tot en epoca de rebaixes...
JOa també tinc atacs de burgesitis i la resaca es bastant dramàtca però només de veure el meu pixelillu esperant a la porta de la nevera se'm passen tots els mals... aiiiinnnnnssss
vols dir que hi ha algú que fa i desfà al seu gust? la vida dels altres la veiem a trossos i la nostra la patim/gaudim en pla-seqüència... potser a la xica desmontarotondes se li ha atragantat el frankfurt o no ha trobat el taburet vermell que buscava.. ves a saber.. i una dosi de mala llet a vegades també cura.
mala llet?no me lo creo...
petons dsd madrid
A mí m'interessa i de fet em fa sentir honrada especialment que òbrigues eixa part de la teua ànima, tan crua, ací, en imatge i prosa encantadora.
Un beset.
tux, ja ho veus, des que vas marxar que no hi ha manera de desenganxar-la de la nevera. Però no cal que tornis, eh??? Jo crec que amb que us escriviu mails de tant en tant n'hi haurà prou per guarir una miqueta la seva enyorança. :-*
moonlight, mirat així, potser tens raó XD :-p
bitxo, gràcies per les teves paraules. Com dirien els Monty Phyton "Always Look on The Bright Side Of Life", oi? :-p Ostres, m'ha fet molta il·lusió això que m'expliques del teu fill! :-) Els hi he llegit al Batman i la Robin i m'han dit que li envien una refregadeta als peus i un ronroneig només per a ell. Un abraçada.
ojos, jajaja, te veo entretenida. Si yo con dos gatos a veces ya me saturo, no quiero ni imaginar cómo estarás tú! XD Por cierto, tienes una convocatoria en casa de Mac. Un beso :-*
el que mai, veig que no sóc l'única a qui agraden els frankfurts aquests... Ara, el cafè sol tot per a tu :-p
clémentine, el millor dia per anar a l'ikea és els dimecres, que és el dia del dormitorio! XD Gengibre? Però el gengibre no és allò que està tan dolent? Hmmm, ho he de provar. Molts petons :-*
poeta, jajaja, ets el terror de l'ikea! M'has recordat un dia que em vaig deixar una cosa i vaig haver de fer tot el recorregut a la inversa. Per favor, quin estrés! T'has oblidat d'anomenar les parelles -tan mones elles- que es diuen el nom del porc mentre decideixen els mobles del menjador. Tot un espectacle.
gemma, jo no sé què li donaras tu a la Lua, però t'he de dir que els meus amb 10 euros no van enlloc. Són una mica pijus, ells :-p Gràcies pel teu comentari. Molts petonets per a les tres.
helena, quina casualitat, he revisat el teu blog i he vist que el Pixel també té controlada la nevera. Com són, eh? I com es fan estimar! Una abraçada.
elena, jajaja, m'encanta que pensis això de la mala llet, perquè jo també ho crec. I m'ha agradat molt la possibilitat del frankfurt XD Molts petonets :-*
niña de azucar, sembles el nan de l'Amélie, cada dia comentes des d'un lloc diferent XD No t'ho creus? Doncs hauries... :-p Molts petons
claradriel, i a mi em fa posar vermella un comentari com el teu. Moltíssimes gràcies per les teves paraules. Jo em sento honrada de saber que hi ha gent com tu que llegeix aquest blog. Molts petons.
que n'és de fresca la teva gateta!
:*
Jajaja, namagueta, això no li llegiré :-p
Un gran petó refrescant :-*
Publica un comentari a l'entrada