25 d’ag. 2008


El dia d'avui podria ser perfectament l'antagònic al dia que se'ns va cremar el sopar, perquè avui ja no passen aquestes coses i perquè ara la cuina és el lloc de la casa que menys m'agrada.

I aquesta és una altra de les idees en les què em podria perdre. Que en les idees també ens hi podem perdre, ja ho saps. Passa com amb els silencis que dius o com amb les carreteres que ressegueixo amb els dits fins que finalment acabo equivocant els camins, també ho saps.

En realitat jo sempre acabo errant els camins, però això tampoc no t'ha de sorprendre: si sóc capaç de perdre'm al menjador de casa, imagina't què podria fer amb tanta immensitat.


11 comentaris:

XeXu ha dit...

Potser en tanta immensitat series capaç de trobar el camí i et sorprendries a tu mateixa.

namaga ha dit...

doncs jo m'acabo de perdre :)))

MOONLIGHT ha dit...

doncs tocarà intentar trobar-se...

Vicent Pellicer Ollés ha dit...

És magnífic perdre's! en el laberint de les parules, en el menjador de casa, passejant pel carrer...! Tant s'hi val!

Felicitats per la teua originalitat!

vicent

Giorgio Grappa ha dit...

Petita,

En Tux acaba de sortir disparat per la porta cap a l'Oficina d'Objectes Perduts. No ha servit de res que li expliqués que tu no ets pas un objecte, que ets una persona, i que les persones que es perden no solen aparèixer per aquella oficina. Ja el coneixes: petit i tossut, ha dit que per algun lloc havia de començar a buscar-te, i que, si no et trobava allí, formaria un equip de rescat amb en Batman i na Robin. De manera que no et sorprenguis si el veus aparèixer amb un capa vermella sobre els muscles i volant arran de terra sobre la panxeta.

Petonets.

PetitaCriatura ha dit...

xexu, vols dir? Que jo m'ofego en un got d'aigua, eh? :-) Petonets.

namagueta boniqueta, llavors estem perdudes? O és que som unes perdudes? Tu què creus? :-p :-***

moonlight, com a mínim que no es pugui dir que no ho hem intentat, no? No et pensis, depén com perdre's pot ser divertit i tot. :-*

vicent, moltes gràcies per la teva visita i comentari. L'altre dia vaig descobrir el teu blog i vaig quedar impressionada. Moltes felicitats. Et segueixo :-)

giorgio, ooooohh, em penso que m'amagaré i tot només per veure el tux amb la capa!! És tan mono aquest tux... Amb això que m'has explicat, ja se m'ha oblidat l'experiència que vaig viure quan va quedar-se aquells dies a casa, mira. Molts petonets per tots dos :-**

Babèlia ha dit...

passa per casa, et deixo el GPS ;-)

PetitaCriatura ha dit...

Babèlia, està configurat per portar-me a Costa Rica? Mira que vaig eh? :-p :-*

Ojos tristes ha dit...

No sabes que hacer con tanta inmensidad pero llegará el día en que te encontrarás en el reflejo de unos ojos(que no estén tristes)y serás capaz de cruzar el mundo sin miedo a perderte...y sin gps !!!

Clémentine ha dit...

Estar perduda no es tan dolent... acabes trobant camins alternatius al que t'havies marcat.
Jo sempre vaig perduda, no són el millor exemple de bona sort, però m'en surto XD

Petons de vacances, ja es setembre per mí, i agost per tu, encara!

PetitaCriatura ha dit...

ojos, para dar la vuelta al mundo también necesitaria un añito sabático... Es mucho pedir? :-p Beso, guapa :-*

clémentine bala perduda, i ara em diras que això és una altra història, no? :-p La primera setmana de setembre a mi encara em val com a agost. Quin embolic ens farem al final XD Petonets de ja-no-sé-en-quin-mes-estem :-*