8 d’ag. 2008


No me'n sé avenir de tantes hores lliures a partir d'ara. M'hi estava trobant bé en el paper de persona abatuda que agafa el metro a quarts de nou. En aquells vagons tots érem com els diaris a l'estiu.

Jo crec que ens vam fer grans en el moment en què vam deixar de dir "tia" o "tio" al final de cada frase per passar a entendre que fer papiroflèxia amb segons quin material comporta un alt risc de cremada. Quan no ets gran fas papiroflèxia amb qualsevol cosa i a qualsevol hora. Després ja no.

Després els malabarismes els fas amb arxius excel buits que vols omplir. Graelles de planificació d'activitats, de sumatoris de persones i d'enumeració d'indrets.

Jo ja he començat la meva graella per a aquestes vacances. Malauradament, em dec haver fet gran.

11 comentaris:

XeXu ha dit...

Em temo que jo encara dic massa cops 'tio/tia' a final o principi de frase, i amb l'edat que tinc això no diu gaire cosa bona de mi. Per variar, el tema de la papiroflèxia no l'he entès, però potser és perquè no s'he sabut fer mai.

Rita ha dit...

Sóc d'una altra generació i això del tiu/tia, no ho vaig dir ni de jove, però de "pajaritas" encara en faig alguna vegada... :-)

Clémentine ha dit...

I la gent que la seva feina es fer papiroflèxia?

Beure amb palleta, ho volguem o no, retorna a quan deies "tia" al final de cada frase, tia.

Petons :)

Giorgio Grappa ha dit...

Ei, que això de fer-se gran no està tan mal: és l'única manera de gaudir de la vida durant molts anys.

Jo feia perolets de paper; me'n ensenyar el meu avi.

niña de azucar ha dit...

jummm jo encara dic molt tio i tia...i no els arxius excell per a mi són com un conegut només de vista...això vol dir que sóc molt jove!!! XD Segur que gaudiràs de les vacances molt, encara que ja no diguis tiu i tia... :P

MOONLIGHT ha dit...

com ja et vaig dir l'altre dia... ens fem grans quan s'han acabat els estius de tres mesos, quant els malabarismes els fas amb el quadrant de les vacances enlloc de fer-los amb la combinació de piscina, amics, sortir a la fresca i mil i una activitats més...

PetitaCriatura ha dit...

xexu, doncs penso que tens sort de no haver-te fet gran encara, tio! :-) Jo tampoc en sé de fer papiroflèxia... :-*

rita, gràcies per la teva visita i comentari :-) Ja ens ensenyaras a fer "pajaritas" de les teves, que per aquí no en tenim ni idea!

Mademoiselle clémentine, touché, tia. Els papiroflèxics i papiroflèxiques són com els cuiners, ja no es cremen amb res. Un petó amb soroll com de xarrupar amb la canyeta :-p

giorgio, tens raó: a vegades tinc ganes que la Robin es faci gran per poder gaudir una mica de la vida XD Perolets de paper? Son difícils? Jo només sé fer vaixells... :-*

niña de azucar, ets una criatureta, doncs! Uala, tia, mola mazo :-p Curiosament, jo crec que només ho dic amb les amistats de la infantesa, com si no haguéssin passat els anys :-)

moonlight, tu i jo sempre ens comentem el mateix XD Et dic el mateix que em vas dir tu, ja ho pots dir tants cop com vulguis :-) Jo no sé si aguantaria vacances de tres mesos, eh. Quina graella más gran per omplir!

elena ha dit...

per cert,, com és que quan deixes de dir tiu, la resta del món s'entosudeix a dir-te ..senyora..?..questió d'equilibri??? mala o...?

El que mai et vaig dir ha dit...

M'agrada això de la papiroflèxia.

Però alguns kamikazes ens entestem a continuar fent malabarismes estranys. malgrat l'edat.

Cuida't molt.

aina ha dit...

gaudir de les hores lliures acaba sent fàcil, ja ho veuràs, com seguir fent vaixells de paper amb qualsevol tros de paper que et trobis ;) gaudeix-ho!

PetitaCriatura ha dit...

elena, sens dubte, a la vida hi ha un punt d'inflexió en el moment en què un nen et para pel carrer i et demana l'hora de vostè. Diga-li miopia infantil :-p Petonets :-*

el que mai, això és que malgrat tot estem vius :-) Ben fet, kamikaze. Moltes gràcies i cuida't tu també :-) Petonets :-*

aina, això espero! Moltes gràcies, maca. Molts petons :-*