11 d’ag. 2008


Vaig poder identificar el seu perfum des del balcó. Ella feia tard a la feina, el sol sortia en temps real i jo em bevia el cafè amb llet recolzada a les baranes del primer pis. Màgica conjunció amb gotes de Moschino.

Que si el televisor es desesma quan porta un cert temps funcionant, doncs me'n compro un de nou. Però que per a veure població civil sagnant i programes de cuina com quan, potser no el vull.

I a veure ara què faig jo amb una pantalla tan gran i tan plana i de colors tan reals si acabo pensant que prefereixo la seva olor.


7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

les finestres ens ofereixen una millor programació, com a mínim més real

MOONLIGHT ha dit...

imaginar-te que el que surt a la pantalla té la seva olor...

El que mai et vaig dir ha dit...

les olors...quina trampa més tremenda, no?

elena ha dit...

el tema de les olors és ben "màgic" .. no se on coi les deben tenin desades, que quan en rescatem alguna de la memòria, en cascada, li segueix tot el món que anava associada a ella - inalterat-
.. m'explico ? potser vol dir que moschino i cafè amb llet, seràn per sempre més?

elena ha dit...

.. i amb la música.. amb la música també (em )passa

PetitaCriatura ha dit...

jesús, tots som una mica voyeurs, oi?

moonlight, és que el que fan a la tele cada dia pinta pitjor... Hauria de posar-hi molta imaginació, eh?

el que mai, buah, brutal. M'ha encantat que hagis utilitat l'adjectiu "tremenda". Són d'aquelles paraules que m'agraden.

elena, i tant que t'expliques, i m'ha agradat molt la imatge de la cascada. És la magdalena de Proust. Mentre el món que li segueixi sigui agradable, que sigui per sempre més, sí. Però segons on et portin determinades cançons, no sé jo si val la pena donar-li al play, eh!

Molts petons estiuencs per tots quatre.

XeXu ha dit...

Escolta, jo estava pensant de comprar-me una pantalla plana, si no l'has de menester, perquè et distreu més la finestra (cosa que no m'estranya), encara podem fer negocis...