Hi haurà un dia en què els boleros deixaran de parlar de.
Serà llavors quan jo podré dir coses com ha sigut el teu somriure el què avui ha fet sortir l'arc de Sant Martí a la ciutat grisa. Fins i tot podré recordar-te els petons que em deus i altres coses per l'estil. Per dir que no quedi.
O qui sap, potser hi haurà un dia en què jo deixaré d'escoltar els boleros. Així la vida deixarà de tenir aquesta remor a desencís, i mai haurà estat tan fàcil deixar la roba fosca tancada a l'armari.
13 comentaris:
Desencís de boleros i tangos.
No sabria imaginar llàgrimes més dolces. Si ho poden ser.
Hi ha músiques per cada moment. Ara els boleros el metge te'ls hauria de prohibir, que deuen ser dolents per la salut.
Manu Tenorio, marededéusenyor!!! Des de quan els petons no donats provoquen deutes?? I dels boleros, què dir, que si n'hi ha tants és que tothom viu el mateix...
Totalment d'acord amb el xexu, potser ara no és la millor època per escoltar boleros... :)
Hola, psaba por aqui y he visto la palabra bolero. El bolero nunca pasará de moda, va unido al amor o desamor. Hay momentos que nos agrada escucharlo, como a ti. Ya te recuperaras. Saludos
giorgio, la música sempre ho fa tot més dolç. :-*
xexu, jajaja, és que l'ésser humà a vegades disfruta fent coses d'aquest tipus. Però no passa res, tan sols és melangia.
dietrich, què passa amb el Tenorio? Trobo que té una veu molt maca i que ho fa força bé. No crec que s'hagi de jutjar un cantant pel fet d'haver passat per l'acadèmia, són prejudicis. I sí, evidentment que els petons no fets s'acumulen a la columna del "deber". No ho sabies?
somiant, com he dit a en xexu, l'ésser humà té una naturalesa un tant massoca. :-)
usum, gràcies per la teva visita i el teu comentari. Siempre me han gustado mucho los boleros, tanto por su ritmo com por su intensidad. Menos mal que también los hay que hablen de amor!
Cinc refregadetes a les cames de cadascún de vosaltres, amb roncadetes incloses.
Hi ha cançons que més val deixar d'escoltar, no cal que sigui per sempre, però una temporada castigades al fons del calaix (pc, mp3...)no va malament.
niña de azucar, totalment d'acord amb tu. El mateix passa amb moltes altres coses, sovint coses que als ulls dels altres poden semblar insignificants. Al final necessitarem camions enlloc de calaixos XD
Nunca dejes de escuchar boleros....
Bailamos?
:( jo abans havia deixat un comentari i no s'ha actualitzat i ara "no me acuerdo"
mmm, jo de tu em passava a la música electrònica que segur que no pot portar records de ningú, jeje
eh, no s'enfadi vostè, que per mi hauria hagut de guanyar la final perquè la versió que va fer de Serrat ho mereixia... i allò de "dime que tu piel será mi piel" era molt guai... ale!
ojos tristes, quants dies sense veure't per aquí :-) Bailamos para celebrar tu cumpleaños, vale? Pero tendrás que asumir el riesgo de sufrir algún posible pisotón :-p Un beso, guapa.
namagueta, del teu comentari en podríem treure la lletra d'un bolero. "Blogger despiadadooo, que mi comentario me ha borradooo, y ahora no me acuerdoooo. Oooohhhh..." :-**
moonlight, jejeje, però encara hi ha música que no sigui electrònica? :-p
dietrich ale, ja ho saps que no m'enfado.
Publica un comentari a l'entrada