19 d’abr. 2008

6 perdre el cap (algú) No saber el que fa.



Ahir vaig rebre un sms de la meva psicòloga: Estaré tres setmanes de baixa. No és res greu.

La notícia hauria estat una tragèdia fa uns mesos, però ahir, sorprenentment, rebre aquest missatge em va alleujar. I no pel fet que ella es trobi malament, és clar, sinó perquè feia dies que volia proposar-li que ens veiéssim amb menys assiduïtat i mai no trobava la forma de dir-li.

Havia de ser així. Al cap i a la fi jo mai he sabut tallar les relacions a temps i sempre han estat els altres els que m'han acabat deixant a mi.

Deu ser incongruent la feina de psicòleg: per una banda has de dotar de fortalesa una persona i per una altra has de procurar que no marxi gaire ràpid per tal de poder alimentar els teus fills.

Aquesta vegada volia explicar-li que m'he adonat que em perdo en la imatge d'algun somriure i que fa dies que m'encanto en menudeses, com les revistes de perruqueria o els colors dels núvols que porten aiguats. També volia dir-li que, encara que semblés pedant, jo sempre havia gestionat força bé les menudeses i que en canvi ara se m'emboliquen als dits com prims fils de pescar.

Segur que els naufragis d'aquests dies tenen alguna cosa a veure amb la seva baixa. Potser la pedregada. Potser la pluja a les andanes o les inundacions als ascensors. Potser que el meu vaixell s'enfonsa quan s'acaba la tinta de la impressora. Potser que les venedores de rentavaixelles deixen el cap com un timbal.

Em penso que ja m'he tornat a perdre.


12 comentaris:

MOONLIGHT ha dit...

"Al cap i a la fi jo mai he sabut tallar les relacions a temps i sempre han estat els altres els que m'han acabat deixant a mi"... com em sona això :)

memoria ha dit...

Jo acabo de fer la meva sessió de deures per la psicòloga. Cada dia apunto alguna cosa, no pensis que ho deixo tot per l'últim dia. :D

Tux ha dit...

Petitonaaaaa! Si el teu vaixell s'enfonsa, aprofita per fer submarinisme, que el fons de la mar és ben boniiiiiic! Vinga, que jo acompanye!

Tux ha dit...

"que jo t'acompanye"

(Es nota que els pingüinets no tenim ditets...)

PetitaCriatura ha dit...

moonlight, deu estar escrit en algun lloc que ha de ser així, doncs. Es nuestro sino ;-)

memoria, gràcies pel teu comentari :-) Fas bé de no deixar-ho per última hora. Jo vaig començar sent molt aplicada però darrerament... prrf. Un petó.

Tux, jo ahir també em vaig equivocar escrivint un comentari a en Giorgio, però jo sí que tinc ditets! XD Aniré a buscar una escafandra. Vols venir? A tu no et cal escafandra, no? Un beset.

XeXu ha dit...

Penso que la teva psicòloga se'n sortirà. Ho ha d'entendre, la relació no pot continuar, i el millor per les dues és allunyar-vos una mica, i posar distància. Mai se sap quan el destí o l'atzar us pot tornar a unir, però de moment és millor que cadascú segueixi el seu camí.

Ràtzia ha dit...

Perdre's... sona bé!!

Petita quina passada com que escrius, no deixes mai de sorprendre'm!

Segur que tot torna a "flote".

niña de azucar ha dit...

No em sembla que et perdis, crec que et trobes a cada paraula que escrius. Bon ennuvolat diumenge!

El tacte de les paraules ha dit...

No deixis que el teu vaixell s'enfosi...i si s'enfonsa, segur que trobes algun salvadides, sempre n'hi ha almenys un al qual aferrar-te.

PetitaCriatura ha dit...

xexu, i tant que se'n sortirà! :-)

ràtzia, moltes gràcies, maca. Això espero :-) Una abraçada.

niña de azucar, moltes gràcies. El diumenge ennuvolat ha acabat sent un diumenge passat per aigua altre cop!

el tacte de les paraules, gràcies. Per sort sé nadar i m'he comprat una escafandra ;-)

Quatre petons!

claradriel ha dit...

Que et vaja bé. De vegades, les cosetes xiconines són tan costoses!

Besets.

PetitaCriatura ha dit...

Gràcies claradriel. Les cosetes xiconines sovint són grans, grans... Gràcies per la teva visita, feia dies que no et veia. Besets :-)