7 d’abr. 2008

Marejar ve de mar


Els dies acaben molt millor que comencen.

Tot i que tanta llibertat em continuï produint un cert mareig i que els límits s'assemblin a una goma de pollastre feta un embolic entre els meus dits; tot i això, els dies acaben molt millor i les quatre gigues del meu petit ipod s'estan quedant curtes.

Ahir vaig veure un petó de pel·lícula. Sonava aquesta cançó:


16 comentaris:

Ràtzia ha dit...

Mmm... si d'acaben dormint que està molt bé i els comencem despertant-nos (sovint més aviat del que voldríem).

Són macos els petons de pel·lícula i desperten una certa enveja!

XeXu ha dit...

Segur que no parlem del mateix, però és evident que els dies acaben millor del que comencen. Pensa que el primer que perceps en despertar-te és el so infernal del despertador. En canvi, pots anar a dormir de la manera que més et plagui, i acompanyada de les 4 gigues de l'ipod no és mala manera, per exemple. N'hi ha de millors, és clar.

La Dietrich ha dit...

Com que marejar ve de mar? Es pot saber quin diccionari has mirat? És poètic, tremendament poètic... ;)

aprenenta ha dit...

Potser del GDLC que diu:
marejar

[1575; de mar]

[®envejar ] v 1 1 tr Causar mareig.

2 pron Sofrir mareig. Sempre que va amb cotxe es mareja.

3 tr fig El van marejar a preguntes.

2 NÀUT 1 tr Anar tombant la vela d'una nau, segons els canvis que fa el vent.

2 tr Posar en moviment una embarcació, governar-la i dirigir-la.

3 pron Sofrir avaries les mercaderies d'una nau.

4 pron Corrompre's l'aigua potable de bord.

A PART D'AIXÒ, DEPÈN DEL DIA, JO AHIR VAIG COMENÇAR UN BON DIA, I VAIG ACABAR MÉS MALAMENT, ENCARA QUE EL FET DE DESPERTAR-SE ES PITJOR QUE EL D'ANAR-SE'N A DORMIR.

una fera entre tantes... ha dit...

Quin post més tendre... (saps que els italians ho diuen directament així, "soffrire mal di mare"?)

Giorgio Grappa ha dit...

Quines ones més boniques, les de la foto :-) ; em pense que, quan van veure que t'hi acostaves amb la càmera, es van quedar ben quietetes perquè les tragueres bé.

"... les quatre gigues del meu petit ipod s'estan quedant curtes."
Diu no-sé-quina-llei-informàtica que, independentment de com siga de gran, qualsevol medi d'emmagatzemament està condemnat a quedar-se petit en només el 20% del temps que havien calculat els dissenyadors.
Per cert, el disc dur del meu primer ordinador tenia... 30 MB !

Marta ha dit...

Gran la foto, Gran el títol!

Boira ha dit...

Tenir llibertat mareja fins que t'acostumes, el fet de posar-te límits a tu mateix és lo més difícil, sobretot en el meu cas, que soc caòtica. I és clar, entren en joc els límits flexibles. Ei! No m'ho puc creure, també m'has copiat l'ipod? Petita criatura....no seràs jo? jaja, a veure si soc sonambula i a les nits escric un altre blog...

Clémentine ha dit...

Que macos són els petons de pel·licula!
i que desagradables les gomes de pollastre...
petons :)

Somiant la lluna... ha dit...

De vegades la llibertat fa vertigen, però quin gust poder gaudir-ne... :)

aina ha dit...

i és fantàstic que així sia... quan em colgo sota la flassada i recordo com m'he llevat sempre penso: "bé, ara ja no importa..." i m'adormo

txeri ha dit...

mmm, tibette....jajajaj

PetitaCriatura ha dit...

Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris!!

ràtzia, doncs sí, adormir-se acostuma a ser més agradable que llevar-se, sobretot si és per anar a treballar XD Els petons de pel·lícula, envejables, sens dubte. :-)

xexu, veig que som tots una colla de dormilegues... I tant que n'hi ha de millors, però vaja, escoltar la ràdio abans de dormir tampoc està malament. Què hi farem! XD

dietrich, és evident que marejar ve de mar, no m'ho pots debatre... Seria com posar en dubte que col·lapse ve de col XD Gràcies.

aprenenta, gràcies per la teva aportació! I la dietrich no s'ho creia! Mentre no hi hagi insomni, segur que tot acaba millor del que comença.

fera, gràcies! Ostres, no ho sabia, què maco!

giorgio, estas posant en dubte la meva capacitat de fer fotos a teules en moviment? XD És broma. En tan sols un 20%? Ostres! 30MB??? Ostreeees!! Es va quedar petit en... 30 minuts? Beset.

Gràcies, marta!!

Jajajaja boira, com mola saber que tens una bessona per aquests mons bloggerils! Els límits mai se m'han donat gaire bé a mi tampoc... Petons!

Uau, i tant, clémentine. Aquest en concret va ser espectacular... Les gomes de pollastre sempre m'han fet gràcia, però arriba un moment que m'agobia tenir-ne una entre les mans. Un petó.

Somiant, mirat així... Deixa de donar vertigen per a voler gaudir-la al màxim! :-)

aina, veig que no tenim problemes d'insomni, eh? Quina facilitat per adormir-te, noia! XD

txeri, mmm... exacte!! Buf, quin petó, me'l vaig tornar a passar quatre cops seguits jajaja ;-)

l'aprenenta ha dit...

ai siiii, brutal tibette!!

PetitaCriatura ha dit...

Brutal, aprenenta!! ;-)

Giorgio Grappa ha dit...

No, en trenta minuts, no. Però sí que va arribar a estar ple al 100 %, fins a l'últim byte: no me l'esperava, aquell missatge d'error. No m'ha tornat a passar, ara vaig amb més compte.

:-*